
Xavier Bonastre
Xavier Bonastre pateix l’odi espanyolista
Xavier Bonastre és un dels periodistes d’esports més estimat de TV3. Els espectadors de la Televisió de Catalunya l’han vist créixer professionalment. Va començar molt jove fent cròniques esportives i ara ja té 60 anys, tot i que ningú ho diria. Està en plena forma i té un físic que molts homes de quaranta i cinquanta anys ja els agradaria tenir. És clar que res ve sol. És un amant de l’esport i corre maratons.
Fa poc va publicar una anècdota a xarxes socials. Bonastre va patir la catalanofòbia de l’espanyolada a través d’una trucada telefònica. A més, per si fóra poc, era una trucada comercial, de manera que és el venedor qui s’ha d’esforçar i atendre les necessitats del client i no pas a la inversa.
“En español, tengo familia ahí pero no entiendo el catalán”. Curiosament sempre es fa aquesta introducció (o semblant) per acabar deixant anar la informació clau. Quan comença la conjunció adversativa anem malament. També és típic: “yo tengo muchos amigos gays, pero…”. O “yo respeto mucho a las mujeres pero….”.
El periodista va fer el que havia de fer i es va negar a parlar en castellà. O millor dit, va continuar parlant en català, en la seva llengua. Igual que un francès parlaria en francès si el truqués un teleoperador a França. La frase del treballador de l’empresa d’electricitat denota un supremacisme i una mala educació preocupant: “Encima vacilando, cuando te suban la luz ya hablarás en español”.
De seguida, el seu compte de Twitter es va omplir de missatges de suport i també d’altres anècdotes semblants. Molts catalans expliquen que també adopten aquesta actitud: parlen en català.
Jo també els hi parlo en català.
— Existim_o_no_existim (fent xarxa) (@El_txitxarello) December 16, 2021
Sóc el client, ja s’espabilaran si volen alguna cosa