Pedro Sánchez
Bildu anuncia el vot a favor del decret anticrisi i assegura els suports perquè es convalidi sense necessitat d’ERC o PP
Bildu ha anunciat aquest dijous el vot favorable dels seus cinc diputats al decret de mesures anticrisi que es convalida al Congrés dels Diputats i que perillava pel trencament de relacions entre ERC i el govern espanyol pel ‘Catalangate’. Amb el seu vot favorable, l’executiu suma 175 suports, que sumats a l’abstenció de CC fan possible una aprovació per la mínima encara que ERC i el PP votin en contra del text.
La portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, ha recordat que la seva formació sempre ha actuat amb “responsabilitat” prioritzant els interessos dels treballadors “per sobre els propis”, i per tant “avui, un cop més actuarem amb responsabilitat” i “aprovarem aquest decret” perquè “la gent no pot ser qui pagui les conseqüències”.
La decisió de Bildu permet que el decret s’aprovi encara que ERC i el PP votin en contra del text, però dibuixa un cop més una aritmètica al límit, semblant a la que es va veure durant la votació de la reforma laboral, que es va aprovar per un sol vot de diferència gràcies al suposat error del diputat del PP Alberto Casero.
Els socialistes disposen del suport de 175 diputats. Són els seus 120 diputats, els 33 de Podem, 6 del PNB, 5 de Bildu, 4 del PDeCAT, 2 de Més País, i els de Compromís (1), Nueva Canaria (1), Teruel Existe (1), PRC (1), a més de la diputada escindida de Podem María Pita. En total sumen 175 escons, un per sota la majoria absoluta, però suficients gràcies a l’abstenció de Coalición Canaria.
D’aquesta manera els suports al decret superaran els ‘no’ dels 9 diputats de Cs, els 52 de Vox, els 4 de Junts, els 2 de la CUP i els exdiputats de Na+ Sayas i Adanero. Falta per aclarir el vot del PP (88), ERC (13), Foro Asturias (1), BNG (1) i el diputat escindit de Cs Cambronero. Si tots voten ‘no’ sumen 173 vots, dos per sota dels ‘sí’.
Per aconseguir suports, el govern espanyol va intensificar aquest dimecres els contactes i es va obrir a tramitar el decret com a projecte de llei, de manera que les formacions hi podran introduir esmenes.
L’escenari límit ha forçat que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi posposat el viatge que tenia previst per aquest dijous i divendres a Polònia i Moldàvia. Segons fonts de Moncloa, Sánchez serà present a l’hemicicle durant la votació, que en el pitjor dels casos –com va passar a la reforma laboral- es pot decidir per molt pocs vots.
Tot plegat després que aquest dimecres la ministra de Defensa encengués encara més el malestar de les formacions independentistes durant la sessió de control al govern espanyol, quan -a pregunta de la CUP- ha acabat justificant l’espionatge del CNI als líders independentistes.
La ministra va assegurar durant la sessió de control del Congrés que a les formacions independentistes els va molt bé aparèixer com a “víctimes”, i ha preguntat “què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d’un país que està envaint Ucraïna?”
ERC, Junts, la CUP i també Podem han demanat ràpidament la dimissió de la ministra, que també és la màxima responsable del CNI. Al punt de mira també la directora dels serveis secrets espanyols, Paz Esteban, malgrat que va prendre possessió del càrrec el 10 de febrer del 2020 –quan l’operatiu Pegasus ja feia anys que funcionava- en relleu de Félix Sanz Roldán.
Paral·lelament, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha convocat per aquest dijous un ple per designar els membres de la comissió de secrets oficials. La rebaixa dels suports necessaris permetrà que hi tinguin representació tots els grups, també Bildu, malgrat el veto del PP. Amb tot, la mesura sembla insuficient als partits independentistes, perquè la comissió té caràcter secret i els diputats tenen prohibit explicar el que s’hi coneix.