Valtonyc
Valtònyc ha estat entrevistat pel digital Vilaweb i deixa retratat Toni Soler
Anys enrere Pablo Iglesias va encarregar a Valtònyc una cançó sobre els Borbons. A la lletra s’hi deia “los Borbones son unos ladrones”. A la carraca comuna els va fer molta gràcia però quan el raper va començar a tenir problemes judicials per aquesta lletra se’n van desmarcar. Com si no el coneguessin. Els revolucionaris, l’Espanya Fraternal i republicana que tant agrada a Joan Tardà. Valtònyc finalment va ser condemnat pels tribunals espanyols a més de 3 anys de presó i va decidir marxar a l’exili per evitar complir la condemna injusta.
Des d’aleshores és a Bèlgica i no para de sumar victòries judicials contra l’Estado español. La darrera d’elles després d’aconseguir evitar de forma definitiva la seva extradició. Durant tot aquest temps, l’espanyolisme ha atacat durament Valtònyc. Una actitud que, per altra banda, ja es podia esperar.
El més dolorós ha estat veure com presumptes independentistes li han fet el buit o fins i tot han fet befa de la seva situació. Una actitud i ràbia contra l’exili que “encapçala” Gabriel Rufián. I posem encapçala entre cometes perquè ell es limita a seguir les ordres que li arriben del seu cap. Un altre personatge de l’òrbita processista que se’n riu de l’exili és Toni Soler. Tot i així, per guanyar audiència, va intentar que el raper illenc sortía al Polònia. La resposta de Josep Miquel Arenas va ser espectacular. Ho explica en una recent entrevista a Vilaweb:
“Ahir en Toni Soler em va trucar perquè sortís al seu programa. Li vaig dir que no. En Toni Soler se’n riu molt dels exiliats. No només en el seu programa, sinó també en els articles que escriu. Parla del castell de Waterloo, com si nosaltres fóssim tots bojos i només féssim el que diu Puigdemont. Entenc que digui coses així quan fa humor, però en els articles no fa humor, fa anàlisi política. Toni Soler humilia l’exili, i després em demana que surti el seu programa? Supòs que és el que estan acostumats a fer. Però a mi no m’hi trobaran, en aquest món ple de falsedats. Li vaig dir que no, de males maneres”.