Una monitora de menjador escolar viu aquesta trista situació a Barcelona amb el català

La situació del català és preocupant. També en un menjador escolar de Barcelona

El català s’està perdent. És un fet innegable per molt que l’espanyolisme parli de “imposición separatista”. La llengua als patis de les escoles és el castellà i els catalanoparlants (amb això tan llirista de canviar de llengua per no ofendre) canvien d’idioma. Barcelona és l’epicente d’aquest procés de minorització de la llengua. El fet que Ada Colau sigui Alcaldessa hi té molt a veure. Ella és la primera a fer servir el castellà “para que nos entendamos todos”.

L’amic d’una noia olotina que treballa com a monitora de menjador a la capital de Catalunya explica que molts nens no saben ni quin idioma parla. La majoria de monitors també parlen castellà i l’interès és nul. Una manca d’interès que comença a les famílies, que creuen que “esta lengua de catalufos no sirve pa ná”. En una generació s’ha perdut tot. Mentre els seus pares consideraven que el català obria portes i així va ser possible l’èxit primerenc de la immersió lingüística i de la normalització lingüística, ara ells fins i tot li tenen odi i no el fan servir.

En aquest sentit només cal llegir un comentari de resposta. Un espanyol li exigeix que “se adapte” a Barcelona i que parli la Lengua del Imperio. És el món al revés però és com treballen els colonitzadors mentre molts catalanoparlants encara els demanen perdó: “Tu amiga es una mentirosa y si no piensa adaptarse a BCN mejor que vuelva a Olot”.

Un altre fins i tot creu que la situació és normal. L’etern llirisme de deixar-nos aixafar i ser nosaltres els que ens integrem a qui ve de fora: “En primer curs de primària tenint el compte la quantitat d’immigració que hi ha en alguns barris, es normal. S’ha d’entendre”.

L’espanyolisme està totalment desbocat i eufòric. Van guanyant la partida: “Es lo que tiene ir de Tractoria a la gran capital Golpe de realidad”.

Un independentista ho veu clar i demana mesures urgents: “A Barcelona estem perdent la batalla de l’ús social del català a un ritme vertiginós, penso que o bé s’actua de pressa i amb mesures que busquin revertir la situació o ho tenim molt magre”.