TV3 dóna una lliçó de pluralitat política a la resta de televisions

La presència de les dones als informatius de TV3 es va situar per sota del 50%

Els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que analitza l’observança del pluralisme de cinc mitjans catalans de setembre a desembre del 2020. En concret, els informatius de la cadena pública van donar temps de paraula a 34 agrupacions polítiques. La televisió pública va ser també el mitjà de la mostra que va dedicar més temps a la informació política. Els següents informatius amb més pluralitat de veus van ser els de Catalunya Ràdio, amb 30, i els de RAC1, amb 28.

Els segueixen TVE Catalunya i Betevé, tots dos amb 20. La presència de les dones en els teleinformatius, així com en la majoria de formats, es va situar per sota del 50%. La distribució del temps de paraula durant el període setembre-desembre va continuar molt marcada per la rellevància informativa de la covid-19, per bé que amb una intensitat més baixa que a l’informe anterior, corresponent al març-agost del 2020.

Aquesta circumstància es va traduir, tant en l’informe anterior com en l’actual −amb matisos−, en una presència majoritària de les veus governamentals, com a màximes responsables de la gestió de la pandèmia.

El Govern va ocupar al voltant d’una tercera part del temps de paraula en els mitjans d’àmbit català, en línia amb el resultat de l’informe anterior. En concret, en el període setembre-desembre del 2020, el Govern va suposar el 36,7% del temps de paraula a RAC1, el 34,8% a Catalunya Ràdio, el 33,0% a TVE Catalunya i el 27,6% del temps de paraula a TV3. En el cas de Betevé, va suposar-ne el 39,7%.

El Govern de l’Estat, en canvi, es va situar en valors més baixos que en l’informe anterior, però encara en la segona posició en la distribució de temps entre governs, institucions i partits. En concret, el Govern de l’Estat va tenir el 20,8% a RAC1, el 17,0% a Catalunya Ràdio, el 14,6% a TV3 i el 14,2% a TVE Catalunya. En el cas de Betevé, va obtenir el 6,5%. Els valors, més en línia amb els habituals abans de la pandèmia, s’expliquen perquè, un cop finalitzat el primer estat d’alarma i durant el segon (decretat el 25 d’octubre), la concreció de les actuacions en relació amb la pandèmia va correspondre majoritàriament a les comunitats autònomes.

Pel que fa als partits, l’informe mostra com, tot i el protagonisme dels governs durant la pandèmia, les formacions polítiques van obtenir una presència més gran que en el semestre anterior. Així, el conjunt de forces polítiques va assolir proporcions al voltant del 40% a TV3 i TVE Catalunya, la qual cosa suposa un increment de 13 i 17 punts percentuals, respectivament. La presència dels partits va ser propera al 30% a Catalunya Ràdio i a RAC1 (15 i 9 punts més, respectivament) i de gairebé el 15% a Betevé (que dobla la magnitud).

L’ increment va estar motivat per la concurrència de temes amb gran protagonisme dels partits, com ara la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, l’eventual convocatòria d’eleccions al Parlament o el debat pressupostari en l’àmbit estatal. TV3 i Catalunya Ràdio van coincidir quant a les quatre forces amb més temps de paraula, tot i que amb algunes variacions: TV3 i Catalunya Ràdio van situar ERC i JUNTSxCAT en primera instància amb percentatges molt igualats (entre el 8,2% i el 8,9%) i, a continuació, PPC+PP (5,9% a TV3 i 3,8% a Catalunya Ràdio) i PSC+PSOE (5,3% a TV3 i 2,7% a Catalunya Ràdio).

Per la seva banda, RAC1 va coincidir també a donar el màxim temps a les quatre formacions esmentades, per bé que amb una presència molt més igualada. En concret, 4,9% JUNTSxCAT, 4,5% ERC, 4,4% PSC+PSOE i 4,2% PPC+PP.


En el cas dels informatius en desconnexió de TVE, les quatre formacions que sumen més temps de paraula van ser ERC (8,6%), C’s (8,1%), PSC+PSOE (6,8%) i JUNTSxCAT (6,1%). Els percentatges corresponents a cada partit en concret estan extrets del quadre 5, que mostra les dades de governs i de partits, però, a diferència del quadre 3 (que s’annexa al final d’aquesta nota), no inclou la resta d’agrupacions institucionals. Pel que fa a les entitats vinculades al debat polític, van registrar entre el 2% i el 3% del temps de paraula total als cinc mitjans analitzats. Òmnium Cultural i l’ANC són les dues entitats que concentren més temps d’intervenció.

Informació parlamentària

Pel que fa a les informacions relacionades amb el Parlament de Catalunya, tots els mitjans d’àmbit català de la mostra van donar veu als set grups i subgrups de l’hemicicle. Pel que fa a la presència partit a partit, tots quatre mitjans coincideixen a destacar-ne dos (no sempre els mateixos), amb una proporció de temps de paraula superior al 20%. En concret, les dues televisions (TV3 i TVE Catalunya) van donar les dues primeres posicions als dos grups de l’oposició amb més escons (C’s i PSC).

Per la seva banda, les dues ràdios van coincidir a donar la primera posició a ERC, mentre que la segona canvia: en el cas de Catalunya Ràdio va correspondre a En Comú Podem i en el cas de RAC1, a C’s. Pel que fa a les Corts Generals, el ventall més ampli de grups parlamentaris es va trobar a TV3, que van donar veu als 10 grups existents. Per la seva banda, en la mostra analitzada, les dues emissores de ràdio en van incloure 9 i els informatius territorials de TVE Catalunya, 7 grups.

Entrevistes

TV3 i Catalunya Ràdio van ser els mitjans que més entrevistes van emetre a actors polítics, 270 i 180, respectivament, i els que van incloure més diversitat de veus, 28 a la televisió i 22 a la ràdio. TVE Catalunya i RAC1 van registrar un nombre similar d’entrevistes, 98 i 93, amb presència de 20 i 15 agrupacions diferents, respectivament. El 3/24, durant els quatre mesos analitzats, va emetre 68 entrevistes de 15 veus diferents, i betevé, 27 a representants de 7 agrupacions.

Pel que fa a l’apartat específic de governs, el Govern de Catalunya és qui va registrar més entrevistes a tots els mitjans d’àmbit català, tot i que amb proporcions molt variables: un 55,9% del total a RAC1, entorn del 30% als mitjans de la CCMA i el 21,4% a TVE Catalunya.

Pel que fa a les formacions polítiques, TV3, el 3/24, Catalunya Ràdio i TVE Catalunya van coincidir a oferir entrevistes de totes les formacions amb representació al Parlament. En els tres mitjans de la CCMA, el partit que va rebre més entrevistes va ser JUNTSxCAT, mentre que en el cas de la desconnexió catalana de TVE, els partits amb més entrevistes van ser PSC+PSOE i C’s, cadascun amb vuit. A RAC1 els partits més entrevistats van ser CAT EN COMÚ i ERC, amb quatre entrevistes cadascun.

A la televisió local betevé membres del govern de l’Ajuntament de Barcelona van aglutinar dues terceres parts de les 27 entrevistes que es van emetre. Els membres dels grups municipals a l’oposició van rebre el 22,2% de les entrevistes.

Presència de les dones polítiques

Durant el quadrimestre setembre-desembre del 2020, la presència de les dones es va situar per sota del 50 en gairebé tots els mitjans i formats inclosos en l’informe esmentat, amb l’única excepció dels debats emesos per TV3. En els informatius diaris, el temps de paraula de les dones va suposar el 42,4% a la televisió local betevé i als mitjans d’àmbit català va ser encara inferior: 31,7% a RAC1, 35% a TVE Catalunya, 36,4% a TV3 i 37,4% a Catalunya Ràdio.

Quant a les dones polítiques entrevistades, la proporció de betevé es va atansar a proporcions paritàries (48,1%), mentre que a TV3, el 3/24, Catalunya Ràdio i TVE Catalunya es va situar entre el 37,8% i el 29,6%. A RAC1 se’n va registrar el valor més baix (16,1%). Pel que fa als debats amb presència d’actors polítics, la presència relativa de dones únicament va depassar el 50% a TV3 (55,6% sobre un total de 18 participacions).

A TVE Catalunya va suposar el 40% (sobre 5 participacions) i, a Catalunya Ràdio, el 32% (sobre 25 participacions). El 3/24 i RAC1, per la seva banda, van registrar un debat amb participació d’actors polítics cada mitjà, però sense la intervenció de cap dona. La presència de dones va ser paritària en les tertúlies d’actualitat política de TV3 (49,6% de dones) i de TVE Catalunya (49,5%). Al 3/24 i a betevé, la proporció de dones es va situar en el 44,1% i el 42,7%, respectivament, i a RAC1 va suposar poc més d’un terç (34,7%). L’informe va ser aprovat en el Ple del Consell dut a terme el 22 de juny per dos vots a favor (un amb vot concurrent) i un vot en contra (amb vot particular).