Fins i tot el Supremo destrossa Enric Millo, que continua cobrant pels serveis prestats amb un càrrec a Andalusia

Comparteix la notícia

Cop dur del Tribunal Supremo contra l’exvirrei

Enric Millo rep un cop dur del Tribunal Supremo

Enric Millo rep un cop dur del Tribunal Supremo

Comparteix la notícia

Cop dur del Tribunal Supremo contra l’exvirrei

Enric Millo serà una persona recordada a Catalunya i que passarà a la història. Malgrat pertànyer a un partit polític que està en vies de desaparició a casa nostra, s’esforça dia a dia per sobreviure i no caure en l’oblit. Primer es va convertir en el virrei espanyol, era el majordom de Mariano Rajoy a la colònia. Després, va comparèixer com a testimoni al judici contra els presos polítics i va fer el ridícul assegurant que els votants van llençar ‘Fairy’ al terra per provocar les relliscades dels Piolins.

I mentrestant, va aconseguir un càrrec a la Junta de Andalucía. Concretament és Secretario General de Acción Exterior. Una figura que, suposadament, ven el nom d’Andalusia a la Unió Europea i al món i vetlla pels drets i llibertats dels andalusos. Tot i això, tothom sap que aquest organisme va ser creat i enfocat especialment cap als andalusos que viuen a Catalunya, on formen una comunitat molt important després de les onades migratòries que es van viure durant la segona meitat del franquisme. Van pensar que una persona catalana, ‘de pura cepa’, un home de Girona, era la persona perfecta per fer de nexe entre aquests dos territoris.

Sorprèn que un partit polític com el Partido Popular, que s’oposa frontalment a la independència de Catalunya i defensa allò de la ‘España Una Grande y Libre’ opti pel nom de “Secretaria General de Acción Exterior” (exterior), però la feina estigui enfocada a Catalunya, que segons ells, és interior.

Ara, per acabar-ho de rematar, Millo ha patit un cop molt dur del Tribunal Supremo. Considera que ell, personalment, no és una víctima del procés independentista. “No se puede deducir un interés legítimo del recurrente de la primera condición que expone en su condición de delegado del gobierno por las actuaciones violentas a los cuerpos policiales, porque se invoca no un interés personal, sino institucional, del órgano del Estado, la Delegación del Gobierno”. I també consdiera que no és víctima personal: “no se mencionan en el relato de hechos probados ni son determinantes en sí mismos en el relato penal que se hace en la sentencia”. Un nou ridícul, ara procedent del seu estimat Tribunal Supremo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings