El Tribunal Suprem fuig d’estudi amb el Catalangate

Comparteix la notícia

El Tribunal Suprem no aclareix si va donar autorització al CNI per a l’espionatge massiu

El Tribunal Suprem fuig d'estudi amb el Catalangate

El Tribunal Suprem fuig d'estudi amb el Catalangate

Comparteix la notícia

El Tribunal Suprem no aclareix si va donar autorització al CNI per a l’espionatge massiu

El Tribunal Suprem no aclareix a preguntes de l’ACN si va donar autorització o no a cap operació d’escolta per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), però fonts d’aquesta institució recorden que aquest tipus d’operacions estan regulades per la Llei 11/2002 i la Llei orgànica 2/2002 que estableixen que les operacions d’escolta han d’estar acotades en el temps i pel que fa a les persones afectades i que, per tant, no poden ser genèriques. En aquestes peticions per escrit, el CNI ha de detallar els objectius de la intercepció de les comunicacions i els fets que la justifiquen. El magistrat que s’encarrega de donar o no les autoritzacions és Pablo Lucas, considerat com a progressista.

A preguntes de l’ACN el CNI declina també per ara fer cap comentari sobre el ‘CatalanGate’.

El Suprem denega qualsevol tipus d’informació sobre les peticions que autoritza o no, i assegura també que no és possible obtenir-les a través d’una petició formal d’informació. Això sí, recorden que les operacions que pot autoritzar el magistrat del Suprem han d’emmarcar-se en les condicions i requisits que estableixen les dues lleis que regeixen l’activitat del CNI.

La Llei 11/2002, reguladora del CNI, estableix a l’article 2.2 estipula que les activitats del CNI han de tenir un “control judicial previ” segons el que estableix la Llei orgànica 2/2002, que diu que el secretari d’Estat Director del CNI haurà de sol·licitar “al magistrat del Tribunal Suprem competent” una “autorització per a l’adopció de mesures que afectin la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions”.

La llei estableix també que en aquesta sol·licitud, que ha de ser per escrit, el CNI ha d’especificar “les mesures que se sol·liciten”, els “fets que justifiquen la sol·licitud, finalitats que la motivem i raons que aconsellen l’adopció de les mesures sol·licitades”.

L’espionatge legal no pot ser genèric

També, segons l’article 1 de la Llei orgànica 2/2002 reguladora del control judicial del CNI, la petició ha d’incloure la “identificació de la persona o persones afectades”, i la “durada de les mesures, que no podrà excedir de 24 hores en el cas d’afecció a la inviolabilitat del domicili i de tres mesos per a la intervenció de les comunicacions postals, telegràfiques, telefòniques o de qualsevol altra mena”. Aquest període de tres mesos “és prorrogable per successius períodes iguals en cas de necessitat”.

Un cop rebuda la petició, el magistrat ha d’acordar amb una resolució motivada la concessió o no de l’autorització, i el director del CNI ha d’ordenar “la immediata destrucció del material relatiu a totes les informacions que s’hagin obtingut amb l’autorització però que no guardin relació amb l’objecte o finalitats d’aquesta”.

Actualment, el magistrat del Suprem que s’encarrega de donar o no aquestes autoritzacions és Pablo Lucas, magistrat considerat del sector progressista que segons informacions periodístiques és una persona pròxima a l’exvicepresidenta del govern Carmen Calvo i seria el candidat que el PSOE pretén com a futur president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en substitució de Carlos Lesmes.

3 pensaments en “El Tribunal Suprem fuig d’estudi amb el Catalangate

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: respondre a les vostres consultes. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.