La repressió no s'atura: Ara el Tribunal Suprem fa això contra la UB
El Tribunal Suprem confirma la condemna a la UB pel manifest de suport als polítics de l’1-O
El Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat del manifest que va aprovar el claustre de la Universitat de Barcelona l’octubre del 2019 de suport als líders polítics independentistes condemnats per l’1-O. En una reunió extraordinària el 21 d’octubre d’aquell any, el claustre va aprovar un manifest conjunt de les universitats catalanes de “rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i a la judicialització de la vida política”. Així, el tribunal ha desestimat el recurs de cassació interposat per la universitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que, al seu torn, va confirmar la dictada per un jutjat contenciós administratiu de Barcelona.
La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Suprem argumenta que les universitats públiques són “administració pública institucional” i el seu claustre, l'”òrgan de govern representatiu d’una comunitat universitària plural”, de manera que no poden adoptar acords que “es tinguin com a voluntat de la universitat” i que “es refereixen a qüestions de naturalesa política i ideològica, pròpies del debat social i polític, alienes a l’objecte i funcions de la universitat i que divideixen la ciutadania”.
Un jutjat contenciós administratiu de Barcelona va estimar la demanda en considerar que aquest acord del claustre no es podia emparar en l’autonomia universitària i que els principis de neutralitat ideològica i política són exigibles a tota administració. Aleshores també es va considerar que les institucions públiques no tenen llibertat d’expressió, tal com ha declarat el Tribunal Constitucional.
La Universitat de Barcelona va recórrer la sentència davant del TSJC, que va confirmar-la en entendre que no era conforme a dret una actuació en nom de la universitat per expressar públicament un criteri sobre una matèria “no enquadrable” en el marc de les seves funcions.
El Tribunal Suprem indica que el claustre universitari és un òrgan de govern d’una administració i que no pot exercir més funcions que les atribuïdes per una norma, la LOU, com l’elaboració dels estatuts o l’elecció del rector, i afegeix que si adopta acords sobre qüestions que hi són alienes “es podrà plantejar una eventual desviació de poder”. Per al tribunal, cal esperar de tota administració “el principi d’objectivitat o neutralitat”.
La sala estableix que “una extralimitació d’aquesta naturalesa, a part de no tenir cobertura en el contingut de l’autonomia universitària i d’infringir el principi de neutralitat, percudeix en els drets i les llibertats fonamentals de tercers en identificar tota la comunitat universitària amb un postulat polític o ideològic”.
El Suprem considera que l’efecte és que “vulnera la llibertat ideològica dels integrants d’aquesta comunitat universitària i no només dels membres del claustre universitari, cosa que afectaria, per exemple, la llibertat de càtedra, l’educació universitària que esperen rebre els estudiants en coherència amb les finalitats de la universitat”.
La tribunal assenyala que l’autonomia universitària constitucionalment garantida “permet que la universitat sigui un lloc de lliure debat sobre qüestions acadèmiques o científiques; també d’aquelles altres de rellevància social i fins i tot, amb la forma o format adequat, fins i tot de debat polític, tot això és admissible i desitjable si s’exerceix des de la lleialtat institucional a les seves finalitats”. Ara bé, el Suprem considera que això no passa quan un òrgan de govern adopta acords presentats com la “voluntat de la universitat”.