Les tres fòrmules de moda per estalviar

Comparteix la notícia

Marques blanques, ‘tik tokers’ i aplicacions: noves i velles formes d’estalvi es troben a la nova crisi de preus

Les tres fòrmules de moda per estalviar

Les tres fòrmules de moda per estalviar

Comparteix la notícia

Marques blanques, ‘tik tokers’ i aplicacions: noves i velles formes d’estalvi es troben a la nova crisi de preus

L’escalada constant de la inflació està obligant molts consumidors a fer esforços per estalviar a l’hora d’omplir la cistella de la compra. Algunes fórmules van aparèixer amb l’anterior crisi econòmica, quan es va estendre la popularitat de les denominades “marques blanques”, i ara s’han recuperat de nou. D’altres usen les possibilitats que ofereix la tecnologia per estalviar. Així, s’han popularitzat perfils a les xarxes dedicats a donar consellers per gastar menys i han arribat a Catalunya els ‘outlets’ d’alimentació. També ha crescut l’ús d’aplicacions com Too Good To Go. En conjunt, formes diverses per retallar sense renunciar a altres despeses, com els viatges i l’oci, després de dos anys de pandèmia.

Tot i la coincidència en el furor estalviador, en termes macroeconòmics la crisi de preus actual es diferencia molt de la viscuda amb l’esclat de la bombolla de l’any 2008. Així ho destaca el professor i economista Alfons Fernández, que ressalta que en aquesta ocasió hi ha inflació, d’un 10,3% interanual segons el darrer indicador del juliol, mentre que el 2008 els preus es van mantenir estables o fins i tot van retrocedir.

“La inflació és com un impost, però és el pitjor impost que puguis tenir, perquè no discrimina entre classes socials”, ressalta Fernández, també membre de la comissió d’economia financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “Si tenim en compte que el 2021 els preus ja van augmentar un 6,5% i que ara portem al llarg del 2022 vora d’un 9%, això significa que les famílies han perdut un poder adquisitiu superior al 10%. Evidentment, els salaris no han pujat d’acord amb aquesta inflació, i això és el que ens porta és a reduir el consum real”, avisa.

Darrere d’aquest fenomen d’encariment de la vida hi ha dos elements ben coneguts: l’augment dels preus de les matèries primeres, la llum i els combustibles i la falta de producció i estocs per la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i les dinàmiques proteccionistes d’alguns països exportadors.

Segons Fernández, aquesta alça generalitzada està reduint la quantitat de productes i serveis que es compren, fet que pot generar una “recessió” de l’economia que ja s’ha començat a notar en economies com la dels Estats Units. Si a això li sumem la dinàmica inflacionista ja demostrada, es genera una “estagflació”, un fenomen on la gent compra cada cop menys, però amb uns preus que continuen pujant, reduint encara més la demanda. Aquesta combinació de recessió i encariment de la vida és una de les grans diferències entre la situació actual i la crisi del 2008. En aquell moment es tenia el contrari: la “deflació”, és a dir, la suma de recessió i caiguda de preus.

Tot i les diferències ‘macro’ entre l’actual crisi i la del 2008, la resposta dels consumidors ha anat en una línia similar: estalviar allà on pugui. Els indicadors d’organismes com el Banc d’Espanya també mostren que, després de dos anys de pandèmia, la gent està disposada a reduir en grans compres, cotxes o alimentació, però no en oci ni en viatges. I darrere d’aquest fet hi ha l’auge de mecanismes com les marques blanques, les ‘apps’ d’estalvi o els comptes d’Instagram o Tik-tok on centenars d’usuaris comparteixen els seus mètodes.

Marques blanques

Tal com destaca l’economista d’EAE Business School Àlex Alegret, les marques blanques han tornat a cavall de la inflació com a fórmula preferida per l’estalvi, entre les famílies i, especialment, entre els més joves. “La gent ja no ho compra només perquè és barat, sinó perquè és bona i els hi sembla bé. És més, com més jove és la gent, més sensació d’estalvi tenen”, explica a l’ACN. En aquest sentit, destaca que els joves que comencen ara a independitzar-se ja s’han acostumat a aquests productes, i en són els principals clients. “Si li afegim un context completament turbulent, els hi posa molt fàcil”, assevera.

Segons un estudi recent d’EAE, el 58% dels catalans ha comprat els darrers temps més “marques de distribuïdor” (blanques) i només un 3% dels enquestats diu no comprar-ne mai. Els feus d’aquests productes tradicionalment més barats i senzills són els d’higiene de la llar (80,2%), làctics (75,4%) i aliments envasats (72,5%). A Catalunya, aquest mercat el lidera avui Mercadona, seguit de lluny per Carrefour i Lidl.

Segons Alegret, la llei catalana de grans superfícies beneficia els supermercats més petits en superfície com Mercadona, que des de fa anys ha fet una gran aposta pels productes propis i de marca blanca davant de les grans superfícies, on tradicionalment s’ha apostat més per les gammes dels fabricants tradicionals. En el cas d’altres cadenes com Caprabo, d’origen català, també s’ha augmentat l’aposta per la “marca blanca” sumant-la a altres elements que avui busquen els consumidors, com els productes ecològics o “gourmet”. De fet, aquesta sofisticació és un dels factors que, segons Alegret, ha permès a les marques blanques mantenir el seu pes des de l’anterior crisi (2008) fins a l’actual.

Influenciadors i ‘outlets’ d’alimentació

En paral·lel a aquesta fórmula d’estalvi tradicional n’hi ha de noves. Un cas particular és el dels ‘influenciadors’ de consum, que s’han multiplicat a xarxes com Instagram o Tik-tok. Sota etiquetes com “estalvi” o “finances” hi ha perfils molt variats on s’hi acumulen consells per gastar menys amb llistes de la compra, pressupostos setmanals i els horaris on hi ha més descomptes. També s’hi recomanen botigues ‘outlet’ d’alimentació, com Primaprix o Sqrups, on hi ha molts productes de menjar o neteja “de marca” a punt de caducar o portats d’altres llocs d’Europa on són més barats. Aquest model té força tradició al món anglosaxó, però a Catalunya és relativament nou.

Finalment, hi ha el cas d’aplicacions com Too Good To Go, que van aparèixer com una manera de reduir el malbaratament alimentari, però que en plena escalada de l’IPC s’han consolidat com una forma més estalviar, en aquest cas comprant menjar a punt de caducar amb enormes descomptes.

“Amb la inflació els preus pugen i la gent torna a donar-li més valor a l’aliment. Si et costa més diners, trobes més absurd llançar-lo o malbaratar-lo”, explica Helena Calvo, portaveu de l’empresa. Segons apunta, els centenars de milers d’usuaris d’aquesta ‘app’ danesa creada el 2015 hi han trobat una eina més per diversificar les seves renovades “rutines d’estalvi”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: publicar els vostres comentaris. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.