Salvador Sostres
La Soraya tenia molt clara la finalitat del Tribunal de Cuentas
L’exvicepresidenta del Gobierno Soraya Sáenz de Santamaría i tots els amics de M. Rajoy van fer mans i mànigues per aturar el referèndum d’independència de l’1 d’octubre, però no ho va aconseguir. La repressió prèvia, amb les investigacions a la seu d’economia i governació no van ser prou frenar la consulta. Abans, amb Artur Mas al capdavant de la Generalitat, ja havien intentat frenar el 9N, sense massa èxit.
Aquell 9 de novembre de 2014, amb Artur Mas a la Plaça Sant Jaume i Rajoy a Moncloa, es va celebrar una consulta descafeïnada. Mas, per tenir el suport de bona part de la societat catalana va haver d’empassar-se una pregunta estranya fugint de l’opció binària. De manera que es va votar entre el sí-sí, el sí-no i el no. Mas, que no és gens independentista, ja era un malson per l’Estado español.
Si consideraven que Mas era independentista era perquè no coneixien els Presidents Carles Puigdemont i Quim Torra. Ara, set anys després, el català espanyolista Salvador Sotres encara recorda Mas com un “mentider” que es va trobar amb la força de l’Estado. És la seva habitual columna al diari ABC. Considera que “acabó cediendo para conservar el poder, pero se econtró de frente al Estado de derecho y sus leyes”.
Més endavant, a la part final de l’escrit (meitat de la columna de la dreta), deixa clar que Soraya S. de Santamaría li va deixar clar perquè servia el Tribunal de Cuentas. És a dir, en aquell moment històric ja se sabia que aquest Tribunal actuaria. Aquests òrgans administratius que reparteixen repressió tenen una funció molt clara: “es la maquinaria que cada Estado tiene preparada para quienes van a tocarle los huevos”. Així de clar.