Societat

La Comissió de Salut del Parlament aprova aquesta mesura històrica

Els menors de 14 anys i les persones en situació de vulnerabilitat seran els destinataris del programa d'atenció dental

15 de setembre de 2020 (19:18 CET)

Parlament de Catalunya
Parlament de Catalunya

La Comissió de Salut del Parlament ha aprovat aquest dimarts ampliar els serveis de dentista en la cartera de prestacions públiques. Els infants de fins a 14 anys, les persones en situació de vulnerabilitat o exclusió social i les persones amb diversitat funcional seran els destinataris d'un programa que s'haurà de desplegar en el termini de cinc anys, tot i que el text també preveu que l'atenció bàsica de la salut bucodental acabi cobrint tota la població. Aquests serveis inclouran revisions periòdiques; higienes i altres procediments preventius i diagnòstics i tractament de càries, infeccions, inflamacions i altres lesions. La proposició de llei prioritza que l'atenció primària sigui la responsable de la prestació dels serveis.

Membres de la CUP


La proposició de llei aprovada aquest dimarts preveu crear el Programa d'atenció dental de Catalunya, que regularà els serveis de dentista en el sistema de salut públic. Es tracta d'una proposta presentada per Catalunya en Comú Podem (CatECP) i que ha rebut el suport dels altres grups parlamentaris. La Comissió de Salut ha pogut aprovar el text perquè el Ple del Parlament del juliol li va atorgar de forma excepcional competències legislatives plenes.

La portaveu de CatECP a la Comissió de Salut, Marta Ribas, ha fet notar que l'accés a l'atenció a la salut bucodental és una "font flagrant de desigualtats" i ha celebrat l'aprovació de la llei per "començar a revertir un dèficit històric en el sistema de cobertura sanitària universal"; una llei, ha recalcat, que "posa les bases" perquè aquest servei acabi sent universal. Ribas ha assegurat que un dentista públic no és una "utopia" i ha reivindicat que el govern d'Ada Colau a Barcelona posés la salut bucodental en l'"agenda política", amb referència a la creació del dentista municipal. Ribas ha afegit que per garantir l'"equitat territorial" havien de traslladar aquests "passos inèdits" de Barcelona a tot Catalunya.

L'objectiu de la llei és ampliar de forma progressiva la cartera pública de serveis d'atenció bucodental, d'entrada amb les prestacions més essencials i les persones en una situació de vulnerabilitat com a destinatàries. El text votat al Parlament recull que l'accés als serveis odontològics comporta una afectació en la salut amb "un clar biaix de classe social". La llei estableix que el Departament de Salut haurà de proveir el sistema sanitari, bàsicament la primària, del nombre adequat de professionals en l'àmbit de l'atenció i la promoció de la salut bucodental.

El dentista municipal i universal de Colau ha estat una mesura no exempta de polèmica. El Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) va presentar un recurs contenciós administratiu, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó al consistori i va aixecar la mesura cautelar de suspensió. A partir d'aquí, el consistori va seguir els procediments administratius i confia que el servei sigui una realitat en els propers mesos. Paral·lelament, el consistori ha obert un servei de dentista per a persones vulnerables, que ha atès més de 1.600 persones des de la tardor del 2018 (dades de l'agost).

Salut celebra l'aprovació de la llei sobre salut dental

El Departament de Salut celebra l'aprovació de la llei que amplia els serveis d'odontologia de prestació pública i considera que amb aquest pas Catalunya "emprèn un camí per assolir una política activa i integral de prevenció de les malalties i de promoció de la salut bucodental". En declaracions recollides en un comunicat, la consellera de Salut, Alba Vergés, destaca que la població "veu ampliats els seus drets" en matèria de salut amb aquesta llei i reclama al govern espanyol que "compleixi els seus compromisos del pla de govern, que incloïen una llei de salut bucodental i de la qual no s'ha sabut res més".

Les DPO, blindades

D'altra banda, la Comissió de Salut ha aprovat el restabliment del complement de productivitat variable del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut (ICS) i del personal sanitari del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT). El text també ha tingut un ampli suport. L'objectiu d'aquesta llei és blindar les retribucions variables dels treballadors de Salut i que no depenguin dels governs.

Aquest complement -anomenat comunament com a DPO, direcció per objectius- és una retribució variable que s'abona cada any a l'abril com a reconeixement de l'assoliment dels objectius laborals prèviament fixats. L'any passat no es va poder fer efectiu per motius de tramitació parlamentària, però es va considerar imprescindible adoptar mesures extraordinàries per recuperar progressivament l'import d'aquest complement, recull la nota de premsa de Salut. Via decret llei, el personal de l'ICS va recuperar el 75% del complement i el 2020 n'ha recuperat el 100%.

Una vegada validat el decret llei, el Parlament va aprovar tramitar el projecte de llei de restabliment d'aquest complement per blindar-lo per llei, una norma de rang superior. El personal estatutari de l'ICS ha de rebre durant l'exercici del 2020 i els següents el 100% de les retribucions que estableix en concepte de complement de productivitat variable. L'altra novetat d'aquesta llei és que també arr el personal sanitari del SISCAT, és a dir, dels centres concertats.

Aprovació inèdita

Aquesta ha estat la primera vegada que una comissió aprova lleis, després que el Ple acordés delegar la competència legislativa plena a la de Salut per a aquestes dues iniciatives. Aquesta delegació, prevista al Reglament, comporta que una comissió pugui aprovar en darrera instància una llei sense necessitat que ho faci el Ple, com succeeix en el procediment ordinari.

Fes-ho córrer
Més notícies
Destacades