Les engrunes que obtindria Catalunya amb el sistema federal que volen Joan Tardà i altres processistes

Comparteix la notícia

La Generalitat obtindria 4.000 MEUR més de recursos amb un sistema federal i fins a 47.300 MEUR en cas d’independència

Les engrunes que obtindria Catalunya amb el sistema federal que volen Joan Tardà i altres processistes

Joan Tardà

Comparteix la notícia

La Generalitat obtindria 4.000 MEUR més de recursos amb un sistema federal i fins a 47.300 MEUR en cas d’independència

La Generalitat obtindria uns 4.000 MEUR més de finançament amb un sistema federal ‘de mínims’ i fins a 47.300 MEUR ‘extra’ en cas d’una hipotètica independència. Aquests són els dos càlculs extrems del llibre ‘Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya’, de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA). El volum, coordinat per l’exconseller Antoni Castells, analitza els efectes econòmics i financers per a Catalunya de vuit escenaris de major autogovern.

“L’increment de recursos de la Generalitat respecte a la situació actual aniria dels 3.929 milions en un escenari de federalisme dèbil –un augment del 19,5%- fins als 47.339 milions en l’escenari d’independència, un +135%”, apunta l’informe.

“Entremig, l’escenari de federalisme moderat suposaria un increment de més d’un terç dels recursos actuals de la Generalitat (el 34,06%); el del federalisme potent i el de l’acord bilateral específic, un augment del 49,5%; el model foral com el País Basc o Navarra representaria gairebé doblar els recursos (increment del 91,6%), i el del pacte confederal, un creixement del 117,5%”, s’ha explicitat en el llibre escrit a nou mans per economistes i politòlegs destacats com Guillem López-Casasnovas, Toni Rodón, Enoch Albertí, Núria Bosch, Francesc Amat, Ignacio Lago, Albert Solé-Ollé, Maite Vilalta i Antoni Castells.

“Cal advertir, tanmateix, que aquests increments no són directament comparables”, han reconegut els autors.

“En els cinc primers (els tres federals, l’acord bilateral específic i el model foral) l’augment de recursos es produeix mantenint intactes les necessitats de despesa derivades del marc competencial”, s’apunta en el volum editat per l’IEA. O sigui que s’aplica la hipòtesi de neutralitat financera: qualsevol increment de les competències –com es preveu en la major part d’ells- aniria acompanyat automàticament d’un increment dels corresponents recursos via ampliació de l’espai fiscal de la Generalitat o via augment de les transferències de l’Estat. “En canvi, en els escenaris del pacte confederal i de la independència es produeix un traspàs o bé total o bé molt apreciable de la despesa que avui l’Estat fa a Catalunya a la Generalitat”, han avisat els autors.

Dèficit fiscal: de l’actual 8,3% al 0%

“Així la Generalitat hauria d’assumir tota la despesa que avui fa l’Estat a Catalunya. Els costos creixerien en gran mesura i també els anomenats costos de transició”, s’ha apuntat en el llibre de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, que igualment recalcula el dèficit fiscal que tindria Catalunya en aquests diferents vuit escenaris. “En l’escenari de l’statu quo –és a dir en la situació real de l’any 2015, que és el que s’ha fet servir de referència- el dèficit fiscal era del 8,3% del PIB de Catalunya”, xifren com a punt de partida els autors. “Aquest dèficit passaria al 7,3% en l’escenari del federalisme dèbil, al 6,5% en el federalisme moderat, al 5,7% en els de federalisme potent i acord bilateral específic, a l’1% en el de pacte confederal i al 0%, lògicament, en el de la independència”, han enumerat els economistes.

El llibre ‘Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya’ es va presentar ahir dilluns al Palau de la Generalitat amb la presència del conseller d’Economia, Jaume Giró.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings