Els menjadors escolars com a oportunitat per la transformació del sistema alimentari: La iniciativa de La Marmita
L’alimentació actual està globalitzada i deslocalitzada, amb un consum excessiu de carn i processats
A Catalunya i a l’Estat espanyol l’aposta per l’agricultura agroindustrial ha provocat la disminució de persones que es dediquen a la pagesia i la pèrdua de cultura agrària. Segons el cens agrari de 2020 en els darrers deu anys (2009-2020) a Catalunya han desaparegut més de 5.800 explotacions agrícoles (unes 10 per setmana), s’han perdut més de 5.000 ha anuals de superfície agrària i el 41% de les explotacions són de persones més grans de seixanta-cinc anys.
Això dificulta l’accés a aliments locals i ecològics per part dels canals d’abastiment de la població, tal com passa amb les empreses gestores de l’alimentació per a col·lectivitats. A més, actualment l’alimentació està totalment globalitzada i deslocalitzada, hi ha un excés de consum de carn, i d’aliments processats i fregits, i un baix consum de verdures i de llegums.
Davant d’això, els menjadors per a col·lectivitats, és a dir, menjadors escolars, menjadors socials, hospitals o residències, són espais amb un enorme poder transformador. Ens centrarem en els menjadors escolars. El menjador escolar com a espai de migdia és també una eina molt potent d’aprenentatge i de formació dels infants i adolescents. Un menjador que es pot vincular al projecte educatiu de l’escola, i en el qual aprendre i compartir hàbits per una vida saludable, amb cura pel medi ambient o per lluitar contra el malbaratament, entre d’altres.
Per això, quan es defineix el model de menú o menjador escolar cal fer-ho des del dret a l’alimentació, l’agroecologia i la sobirania alimentària. Per garantir la viabilitat d’aquest model, s’han de tenir en compte aspectes com la disponibilitat dels aliments que conformen el menú, la ràtio del personal de cuina i de monitoratge, la disponibilitat d’una cuina prou equipada per a elaborar el menú, i el cost econòmic del servei.
Actualment, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha establert que el preu màxim de la prestació del servei de menjador a les escoles públiques és de 6,54 € per menú i dia. Dels quals 1,75 € han d’anar destinats per la compra d’aliments. Amb aquest preu es pot començar a fer una aposta per la producció local, de temporada, ecològics i pagant a un preu just a les persones que produeixen els aliments dels menjadors escolars.
A Catalunya, excepte en contextos rurals molt puntuals, són les famílies les que paguen tot el cost del menjador. Només es financen de forma pública els infants que tenen beques menjador. Actualment, incrementar més el preu del menú suposa demanar un esforç a moltes famílies. En aquest sentit, les administracions són claus, tenen en el seu poder la possibilitat d’augmentar el pressupost, modificar els processos de compra pública i licitació de subministrament o serveis relacionats amb les restauracions col·lectives, com els menjadors escolars.
En definitiva, els menjadors escolars ecològics poden ser motors per a potenciar la producció agroecològica dels territoris i es pot convertir en un circuit curt de comercialització segur. Però per a això és necessari buscar la complicitat i crear xarxes entre totes les parts protagonistes d’aquesta cadena: del camp a l’escola on les administracions i les polítiques alimentàries tenen un paper important.
Al projecte de La Marmita ens hem agrupat diverses entitats de l’Economia Social i Solidària per combinar les nostres experteses sectorials en el camp de l’alimentació i per oferir un assessorament interdisciplinari tant a Gestores de Menjadors de Col·lectivitats com a l’administració pública i acompanyar-les en aquesta transició agroecològica.