Silvia Orriols
Sílvia Orriols és víctima d’una greu campanya autonomista
Sílvia Orriols s’ha convertit en l’alcaldessa de Ripoll gràcies als bons resultats aconseguits en les darreres eleccions municipals. Orriols va aconseguir ser la força més votada i sis regidors d’un total de disset que formen el ple. Malgrat no tenir la majoria absoluta, es va fer amb la vara de batllessa, ja que el cordó sanitari que havien preparat els opositors no va funcionar.
La candidata de Junts per Ripoll, Manoli Vega, es va postular com a alcaldessa per derrotar la guanyadora dels comicis, però la resta de partits no li van fer confiança, de manera que els post convergents es van votar a ells mateixos i la resta de partits van votar el candidat d’ERC. Ara, els perdedors ja preparen una moció de censura per canviar la voluntat de la vila de Ripoll.
Des del primer dia, els mitjans lliristes i processistes han començat una campanya de desprestigi contra la política independentista, amb mentides contra la seva persona i etiquetes infundades contra les polítiques d’Aliança Catalana. L’últim en fer-ho ha estat el Diari Ara, que supera tots els límits i acusa Orriols de ser espanyolista.
Cada vegada són més els catalans que demanen a Sílvia Orriols que faci el pas al Parlament
L’Ara, Vilaweb, TV3 i companyia sembla que no tinguin cap problema amb la quantitat de regidors que el partit VOX ha aconseguit a Catalunya, però sí els importa la irrupció d‘Aliança Catalana. Segons Neus Torbisco-Casals, Sílvia Orriols és espanyolista i fa campanya contra Catalunya. Pronuncia frases tan contundents com “de fet, Aliança Catalana, com a partit polític, és el millor aliat per a la campanya de desprestigi global del moviment independentista català impulsada per Espanya“.
Torbisco-Casals critica la contundència de l’alcaldessa de Ripoll, que assegura que si fos Presidenta del Govern aixecaria la suspensió d’independència i faria valer els resultats del referèndum. La periodista de l’Ara, aposta per la campanya d’ERC d’eixamplar la base i de no llençar cap paper a terra. En aquest sentit, diu:
“Fins ara, l’impecable pacifisme d’un discurs basat en l’exercici de drets humans col·lectius a través d’un referèndum, en l’afirmació de la voluntat de crear un estat plenament democràtic en forma de república han estat credencials imprescindibles per guanyar els casos per violacions de drets humans al Comitè de Drets Humans de l’ONU i assolir la complicitat d’altres instàncies internacionals”.
I continua:” Certament, ni l’1 Octubre ni aquestes victòries en la litigació estratègica han estat suficients per a l’efectivitat de la proclamació d’independència ni per al reconeixement internacional (però tampoc no han provocat una animadversió anticatalanista profunda). Però ningú amb un mínim sentit del realisme negaria que és absolutament necessari preservar aquestes credencials si no es vol renunciar absolutament a assolir l’objectiu final. No tot s’hi val en nom del patriotisme“.