Sergi Sol carrega contra Ansu Fati i defensa Koeman

Fidel al seu estil, a Sergi Sol no li agrada el talent ni l’empempta de qui fa un pas endavant

Sergi Sol és un dels personatges més sinistres de la política catalana. Assessor de Junqueras (ja sigui a títol oficial o no) és la corretja de transmissió dels missatges del líder d’ERC. Col·labora a diferents mitjans espanyols. A la Sexta el tenen com a “representant” de l’independentisme i a Antonio García Ferreras se li cau la baba cada vegada que Sergi Sol ataca Junts x Catalunta i defensa els acords amb el PSOE en nom d’una presumpta Espanya Fraternal que no existeix.

Sol també escriu a El Nacional. Normalment fa articles polítics lloant les excel·lències de càrrecs d’ERC a la vegada que aprofita per criticar Junts i els seus líders polítics, especialment Carles Puigdemont, a qui no suporta perquè és el líder polític que ha impedit que el junquerisme i el llirisme que representa la seva idea s’imposin definitivament dins l’univers independentista.

Però ara també escriu sobre esport i aprofita per recuperar la pitjor mentalitat bartorosellista i nuñista (i que a la vegada és la processista). La de l’anar fent sense cap mena d’aspiració. Victimisme de fireta per evitar ser agosarat i confiar en el talent. Són els mateixos que criticaven Laporta quan va apostar per Pep Guardiola i que mai han gaudit de les victòries del millor Barça de la Història. Són la derrota, el fracàs i la rendició. Són els socis del PSOE.

Ara Sergi Sol va més enllà i critica Ansu Fati. Li és igual que tingui millors estadístiques que Messi a la seva edat. I sobretot li és igual que hagi demostrat una lleialtat al Barça per damunt dels milions que oferien d’altres. I és normal que algú que cedeix davant l’Estado español per un plan de llenties critiqui algú que cregui en ell mateix i en una manera de fer. Sol diu això:

“Tan desesperat va el barcelonisme que s’aferra al jove Ansu Fati com un clau roent, el nou ‘10’ del Barça (tot el simbolisme), quan és un jugador que davant el Madrid va ser una ànima en pena i que presenta un balanç esportiu real que no té res a veure amb els d’una veritable estrella. La clàusula de rescissió és, però, de 1.000 milions, una bestiesa més. Ningú amb dos dits de front pagaria ni una cinquena part d’aquest import. Ansu Fati, ara per ara, ni remotament és Rivaldo, ni Ronaldinho, ni Eto’o, ni molt menys Messi, que, tot sigui dit de passada, passa amb més discreció que virtuosisme pel Parc dels Prínceps de París”.

I això no és el pitjor. El majordom de Junqueras defensa Koeman. Destaca el seu paper a Wembley. Com si això el convertís en bon entrenador. Això seria com valorar algú que en el seu dia va dir “doneu-me 68 diputats i faré la independència” i ara es limita a manar a Rufián que pacti amb el PSOE “estudiar” que el català sigui present a Netflix:

“La decisió de fer fora de males maneres l’heroi de Wembley, Ronald Koeman, ni és una decisió valenta ni arregla una plantilla que fa aigües en totes les línies. Només evidencia nerviosisme i desorientació. El comiat de l’holandès, a cop de talonari, és una fugida endavant i la seva substitució interina no garanteix absolutament res”, remata Sol.