Salvador Illa minimitza l’espionatge i fa aquestes declaracions vergonyoses

Salvador Illa qüestiona si l’independentisme “vol fer servir” el ‘Catalangate’ com a “instrument de pressió”

El líder del PSC, Salvador Illa, s’ha preguntat si l’independentisme “vol fer servir” el ‘Catalangate’ com “un instrument de pressió per al govern espanyol o per provocar una dimissió o un cessament”. “Algú té ganes de desestabilitzar l’executiu?”, s’ha qüestionat. El dirigent socialista creu que si es prenen seriosament les informacions sobre l’espionatge “el que s’ha de fer és esclarir què ha passat”. Per això, Illa ha defensat que la Moncloa “fa el que ha de fer”: “Ha obert canals per poder esbrinar què ha passat”.

I ha reiterat que dona “tota la credibilitat a què s’ha actuat dins de l’estat de dret”. També ha afirmat que el govern de Pedro Sánchez “té fortalesa per poder arribar a finals de la legislatura” i que això “és el que convé”.

Citizen Lab investiga si hi ha 150 persones més afectades per l’espionatge amb el ‘software’ Pegasus, segons publica aquest dissabte el diari ‘El Confidencial’.

Illa ha assegurat que vol que s’arribi “al fons de l’assumpte” però ha rebutjat que es demanin responsabilitats “abans d’esbrinar què ha passat”. Creu important que s’hagi desbloquejat la comissió de secrets oficials al Congrés perquè “és on s’hauran de donar les explicacions pertinents”.

“Un cop aclarit veurem si s’ha de demanar alguna responsabilitat”, ha dit. També ha posat en valor la investigació del Defensor del Poble, les investigacions judicials que puguin obrir-se arran de les querelles anunciades pels afectats –”estan en el seu dret”, ha dit- i la “investigació interna del CNI”.

“Demano serenitat i prudència”, ha dit. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va afirmar durant el ple al Parlament que “com més temps passi, pitjors conseqüències hi haurà”. “Em dona la impressió que alguns volen fer servir això com un instrument de pressió per al govern d’Espanya”, ha replicat Illa, que ha assegurat que no ho diu per Vilagrà.

“Si es prenen seriosament aquestes informacions –sobre l’espionatge- “el que s’ha de fer és esclarir què ha passat”, ha afegit. I opina que “fins que no s’hagi aclarit, no procedeix” reclamar responsabilitats. L’exministre “dona molta credibilitat a què s’ha actuat dins de l’estat de dret”.

“El fet que alguns vulguin anticipar el resultat d’unes investigacions que no han començat em fa pensar que potser es tractava de fer-ho servir com a instrument de pressió? Algú té ganes de desestabilitzar el govern d’Espanya? Es tractava de buscar excuses per votar en contra del decret [de mesures per afrontar les conseqüències de la guerra]? Si això és així, no és seriós”, ho ha reblat.

Illa ha retret al president del Govern, Pere Aragonès, i a ERC –ha interpel·lat a Oriol Junqueras i a Gabriel Rufián- el seu rebuig al decret de mesures per afrontar les conseqüències de la guerra a Ucraïna: “Què té d’esquerres votar en contra d’un decret que rebaixa vint cèntims el preu de la benzina, que proporciona diners en crèdits o que rebaixa l’IVA de l’electricitat?”. I els ha reclamat que no “barregin carpetes”. També ha carregat contra el PP d’Alberto Núñez Feijóo per rebutjar el decret: “On està el sentit d’estat?”.

El dirigent socialista ha dit que li consta que hi ha contactes entre els dos governs però que entén que són “de mínims”, com ha manifestat l’executiu d’Aragonès que serien després que s’hagi fet públic el ‘Catalangate’. En contraposició, Illa ha dit que ell vol una relació “de màxims” i ha allargat la mà a l’executiu per tirar endavant mesures a la cambra. “Diàleg, diàleg i diàleg és el camí”, ha conclòs.

Illa ha visitat aquest dissabte al matí la Fira de l’Espàrrec de Gavà, acompanyat de l’alcaldessa, Gemma Badia.