Surt a la llum el nom de la dona que va finançar anònimament la Sagrada Familia

Part de la construcció de la Sagrada Família va ser gràcies a ella

La Sagrada Família és un dels reclams turístics més importants de Barcelona i de Catalunya. El temple és l’obra més important de Gaudí, que també va ser un arquitecte clau en altres edificis de la ciutat. Tot i això, el que no sap la gent és que aquesta obra no hauria pogut ser construïda sense l’aportació econòmica d’una dona, la Isabel Bolet i Vidiella. Julià Bertos ens en dóna més detalls.

Va néixer a Vilanova. Era una dona humil que va quedar òrfena als 36 anys. Va ser llavors quan la seva tia va aprofitar per casar-la amb un cosí que es trobava a Cuba i a qui no li anava gaire bé la cosa; la qual cosa descarta que l’enigmàtica Isabel pertanyés a una família adinerada. El marit, Ignasi Marquès, va fundar una ferreria, primer a Vilanova i més tard la va traslladar a l’actual plaça de la Farga de Sants. La ferreria es va convertir en la segona més important de Catalunya, per la qual cosa es pot afirmar que el marit va fer les Amèriques a casa.

El matrimoni vivia al passeig de Gràcia número 6, segon pis, espai avui ocupat per la planta jove d’El Corte Inglés. Marquès va morir de còlera el 1885, any en què la dona es va oferir a pagar la capella a Gaudí, i Isabel traspassar el setembre de 1888 de pneumònia, llegant els diners que va resultar de la venda de la ferreria, un milió de pessetes. El testament demostra la disconformitat dels cunyats a la decisió de Isabel.

El matrimoni descansa avui lluny del soroll de la Sagrada Família en un panteó de Piera, ciutat natal del marit, i poden trobar tota la documentació sobre aquesta història tan apassionant al llibre ‘Sapos y culebras’ i a www.jbretos.com/isabel

L’objectiu que ara s’ha proposat Julià Bretos és que els Consistoris de Piera, Vilanova i Barcelona tinguin bé honrar l’enigmàtica donya en forma de carrer o memorial. També la Junta de la Sagrada Família faria bé a honrar la fins ara desconeguda benefactora.

Els fets van passar l’any 1885 quan una dona es va presentar a Gaudí oferint-se a pagar una capella de l’església que estava construint als afores de Barcelona. Gaudí va rebutjar l’oferiment ja que la dona desitjava que estigués dedicada a Isabel d’Hongria, santa que no pertany a la Sagrada Família. Això sí, l’arquitecte va suggerir a Isabel, així la coneix la història, que es recordés de les obres quan ja no necessités els diners, i així ho va fer, llegant de forma anònima un milió de pessetes amb què Gaudí va modificar radicalment el senzill disseny de l’església que estava construint pel que coneixem ara. Sense aquesta dama no existiria la Sagrada Família que avui coneixem.

Han passat 130 anys sense que cap historiador hagi estat capaç de posar cognoms a la tal Isabel. Doncs bé, no ha estat fins aquest dissabte, 26 de març, durant una conferència multitudinària, quan Julià Bretos després de tres anys d’estudis ha donat a conèixer la identitat de la dona i detalls de la seva vida. Una investigació validada per la Càtedra Gaudí.