Surt a la llum una història que explicaria que durant molts anys s’hagi endarrerit la construcció de la Sagrada Família

El misteri del taló de 800.000 pessetes a nom de Gaudí

Una de les històries més repetides sobre Gaudí es va produir a cavall de 1914 i 1915. Eren els pitjors temps de la Sagrada Família on el deute estava a punt d’aturar les obres. Va ser llavors quan Gaudí acompanyat per Josep M. de Dalmases va sortir a demanar diners porta per porta.

Realment no va ser així sinó que anaven a portes ja convingudes de gent adinerada, però aquest detall no és important per la història que els hi explicaré. Va ser en aquell temps quan l’arquitecte es va adreçar a dos comerciants, un d’ell afí a les obres, d’on esperava treure un suculent donatiu, però la resposta va ser negativa. Sorprenentment, un parell d’anys més tard es va presentar un home enviat pel comerciant portant un sucós taló de 800.000 pessetes a nom de Gaudí.

800.000 pessetes! Això era molt més del necessari per pagar el deute i continuar les obres a bon ritme. Gaudí va entregar immediatament el taló emès al seu nom a la Junta d’Obres, però la decisió del bisbe, màxim responsable de la Junta va sorprendre tothom: aquests diners passarien a formar part d’un fons de reserva i només es va donar permís per gastar els interessos que reditessin els diners.

Torno a recordar que parlem de la pitjor època econòmica de la Sagrada Família amb un fort deute que saldar. Doncs així es va fer, de tal forma que més del 40% dels diners gastats durant els anys anteriors a la Guerra Civil, ja amb Gaudí mort, provenien d’aquest taló misteriós que el bisbe no deixava gastar.

És ara quan sabem que aquesta decisió va provocar fortes tensions dins la Junta fent que en poc temps el bisbe reemplacés tots aquells membres que no li eren de la corda. És interessant comprovar de quina forma una comissió li recomava al prelat el que havia de fer: “Aconsejamos al Sr. Obispo que si la Junta del Templo no se avenía a lo que él deseaba, con designar una nueva junta constituida por personas de su absoluta confianza el asunto quedaba resuelto”.

El gran _vispresident_ del Barça, Joan Gaspar, haguera dit _’tema zanjat’_. Arribada la Guerra Civil es va decidir guardar aquest taló a un banc de Londres per ser recuperat acabada la Guerra. Va ser llavors quan es va decidir utilitzar els diners en reconstruir la cripta destruïda durant la Guerra i la façana del Naixement força malmesa.

És difícil saber el motiu pel qual el bisbat no va permetre gastar els diners d’aquest taló, però les investigacions de Julià Bretos i documentació inèdita trobada per ell fa pensar que el Palau Episcopal no tenia gens d’interés en la construcció de la basílica de Gaudí sinó que, en realitat, pensava dedicar els diners a construir una nova parròquia al lloc de l’actual Sagrada Família, oblidant per sempre el projecte de Gaudí.

Tot l’anterior ha estat descobert i documentat per Julià Bretos, qui de tant en tant deixa de banda l’ordinador i la seva informàtica per endinsar-se en alguns arxius que ja li han denegat el pas. Més històries com l’anterior les podeu descobrir a ‘Sapos y culebras’, un petit llibre que demostra que el que s’ha explicat fins ara sobre la Sagrada Família poc té a veure amb la veritat.

Julià Bretos