Gabriel Rufián demostra que anava de farol amb el català a l'escola
Rufián torna a fer el ridícul a xarxes mentre autonomistes diversos s’emocionen amb la seva “proesa”
Gabriel Rufián és un dels personatges més lamentables de la política espanyola. I diem espanyola perquè allà ell s’hi sent còmode. El fenomen Rufián no s’entendria sense la picaresca espanyola. Un personatge irrellevant, sense cap mena de mèrit però que s’ha sabut moure engalipant gent de bona fe. Seguirà sucant fins que Oriol Junqueras tingui interès en la seva continuïtat.
L’exemple del Netflix ha estat absolutament escandalós i Gabriel Rufián fins i tot treu pit a xarxes per la gran “proesa” després d’una negociació on el PSOE l’ha enganyat per totes bandes:
La piulada del diputat autonomista ha estat molt comentada. Fredi Bentanachs, un independentista de debò i no com el vividor d’en Rufián assegura que “prou d’aquest paripe, no heu negociat una merda, a part de vendre la Pàtria colla de botíflers, el poble té memòria @ConsellxRep despleguem la DUI castiguem els qui volen esborrar l’1-0 gloriós, ara és l’hora INDEPENDÈNCIA”.
Un altre tuitaire feia referència a la negativa del Jovent Republicà a donar suport a aquesta pantomima. A Rufián li és igual, els deu considerar uns “pijos catalanes”: “Molesti a qui molesti?? Als teus els hi molesta pro a tu et dona igual, com vius d’això oi??”
La conya ha estat la reacció generalitzada a la piulada de Rufián: “Si ha sido la más dura, es que te has estado tocando los piiiiiii muchos años. Un trilero profesional que saldrá de la política bien arregladito”.
Un altre tuitaire recordava l’enèssima jugada bruta del PSOE contra el català: “El pressupost del BOE el 2021 era de 29,7 milions d’euros. El del 2022 serà de 32,1 milions. Gràcies a ERC se’ls ha pujat la despesa un 8%. I ells ens ho paguen eliminant la traducció al català del butlletí…”
I d’altres el remataven recordant-li que si això ha estat dur, aconseguir la independència necessita molts més sacrificis que ni Rufián ni molts polítics estan disposats a assumir: “I voleu negociar la independència en una taula de diàleg? Però a qui voleu enganyar, colla de farsants?”
“Pobrecito … pero qué sufrido que eres. Imagina lo dura que será la negociación para que la metrópoli conceda la Independencia”.