[VÍDEO]: El Real Madrid fa el ridícul vinculant el Barça amb el franquisme

El Real Madrid utilitza el canal del club per fer campanya

Després de setmanes d’incertesa, finalment ahir el President del FC Barcelona Joan Laporta va trencar el seu silenci i va convocar els mitjans de comunicació a una roda de premsa on va donar explicacions sobre el que ja es coneix com a “cas Negreira”, en què la Fiscalia considera que diferents directius del club van fer pagaments al president del Comité d’Àrbitres, José María Enríquez Negreira.

És indiscutible que els pagaments es van fer, ja que existeixen proves documentals que així ho acrediten, però el què és inadmissible és afirmar que aquests diners tenien com a finalitat aconseguir favors arbitrals o, encara pitjor, perjudicis cap a tercers equips. En aquest sentit, Joan Laporta va ser molt clar i va considerar un acte de “cinisme” el fet que un club com el Real Madrid es personi com a acusació particular i se senti perjudicat.

Laporta va recordar que durant els últims setanta anys, la gran majoria de presidents de la Liga i d’altres òrgans administratius relacionats amb el món de l’esport havien estat directius, jugadors i persones molt vinculades amb el Real Madrid, a qui sempre s’ha conegut com “equip del règim”. Queda clar, doncs, que s’està construint una campanya de desprestigi cap al FC Barcelona per menysprear i restar importància als èxits aconseguits les últimes dècades.

Publiquen un vídeo ple de mentides i falsejant la història

La resposta blanca no s’ha fet esperar i ha arribat des del canal oficial del club, Real Madrid Televisión. És habitual que aquest mitjà de comunicació privat i interessat faci campanya contra el FC Barcelona i creï teories de la conspiració, com els suposats perjudicis que ha creat al Real Madrid la implantació del sistema de videoarbitratge VAR.

Segurament seguint instruccions de Florentino Pérez, Real Madrid Televisión ha publicat un vídeo on deixa clar que l’equip del règim no és el club blanc sinó el FC Barcelona. Ho raona amb arguments tan simples com que “el Camp Nou fue inaugurado por el ministro general de Franco, José Solís Ruiz“ o que “el Barcelona otorgó la insignia de oro y brillantes a Franco” i “nombró socio de honor a Franco en 1965”.

Obliden, per només citar dos exemples, que el President Josep Sunyol va ser afusellat pels franquistes o que el Real Madrid, gràcies al règim, va robar el fitxatge d’Alfredo Di Stefano al Barça quan els catalans ja ho tenien tot ben lligat.