Eufemiano Fuentes
El metge Eufemiano Fuentes parla sobre dopatge al voltant del Real Madrid
De tant en tant, la paraula dopatge sona al voltant del món de l’esport. Ara, el prestigiós metge Eufemiano Fuentes, expert en esport i que ha treballat per a la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA), equips ciclistes i clubs de futbol, entre d’altres, ha insinuat casos de dopatge al Real Madrid.
En una entrevista amb Jordi Évole a La Sexta durant el programa ‘Lo de Évole’, el metge va explicar les “tècniques del dopatge”. “No volien problemes, no volien positius, però volien resultats”. En aquest moment va explicar viatges a l’Europa del Est, d’on diu que alguns països fabricaven productes que en aquell moment a Espanya no eren coneguts o eren de difícil accés. “Aquests països tenien la fama o l’aurèola d’estar avançats i fer coses que no es feien a occident. La prova és que en els medallers de campionats hi havia països amb menys habitants que Espanya que guanyaven més”, va explicar.
Eufemiano va explicar que en aquests tractaments “més que fàrmacs havia sèrums injectables i que a l’injectar retardaven l’aparició de la fatiga” i va afegir que la Federación Española n’estava al corrent.
Fuentes reconeix que alguns esportistes de Barcelona 1992 van requerir els seus serveis i insinua que van competir sota els efectes del dopatge. “Vaig ser metge de potser quinze esportistes. Les olimpíades es preparen per cicles, a quatre anys vista, i els serveis els pagaven els atletes”.
El metge es va atrevir a donar un nom. Es tracta de l’atleta Fermín Cacho. Va reconèixer que va sotmetre a l’atleta sorià a “expansors de plasma, reductors d’àcid làctic, estimuladors naturals de les hormones testosterona o aminoàcid”.
Real Madrid
Eufemiano Fuentes també va suggerir finalment que va treballar amb equips com la Reial Societat. Sobre el Real Madrid va ser molt contundent: “No contestaré aquesta pregunta però no vol dir que sigui així”. Sense contestar-la la va contestar. Es va entendre tot.
Un manuscrito con su letra y la contabilidad B de la Real Sociedad coinciden en el tiempo y en el dinero anotado.
— Lo de Évole (@LoDeEvole) March 28, 2021
Eufemiano: “¿Sabes qué te digo? Que blanco y en botella…”
Ese año (2002-2003), la Real quedó segunda.#LoDeEufemiano pic.twitter.com/BvqmwP0AIP
La pregunta es clara:
— Lo de Évole (@LoDeEvole) March 28, 2021
¿Asesoró usted al Real Madrid?
La respuesta, sacaría un 10 en algún ejercicio de acrobacia. #LoDeEufemiano pic.twitter.com/XRydQ7gfDS
“Aquí ho deixem. O callo o et dic que no, tria la resposta”, va dir després de fer un llarg silenci molt sospitós. Quant al FC Barcelona, a diferència del Real Madrid, el metge explica que van haver-hi contactes però que mai es va arribar a cap acord satisfactori per ambdues parts.
El dopatge és el pitjor enemic de l’esport i dels seus valors
El dopatge és i serà sempre una taca a qualsevol esport. El dopatge va contra la cultura de l’esforç i el mèrit personal de cada esportista, que gràcies al seu entrenament i a la seva forma física assoleix l’èxit. Ser un esportista d’elit és molt dur i cal aconseguir-ho sense dopatge. Els qui ho aconsegueixen ho fan després d’un constant entrenament, d’una bona alimentació i de fer molts sacrificis. Ara, hem sabut que el Real Madrid possiblement va competir sota els efectes del dopatge, quelcom que l’hauria ajudat al terreny de joc.
Als esportistes que han estat ‘caçats’ amb casos de dopatge se’ls retiren les medalles i diferents premis que han obtingut sota els afectes d’aquelles substàncies que han alterat el seu organisme i, per tant, han accelerat el seu meu metabolisme de manera que no han competit en igualtat de condicions que la resta d’esportistes.
Els esportistes que recorren al dopatge són poc solidaris i egoistes. A més, s’enganyen a sí mateixos perquè el mèrit no és seu, el mèrit és del metge que li ha recomanat la substància. Només els diners del premi acaben sent seus si mai es detecta aquest dopatge.