L’espanyolista Ramón de España, eufòric amb l’acord per l’espanyolització de l’escola catalana, deixa en ridícul el processisme autonomista

Comparteix la notícia

Ramón de España felicita el nou autonomisme

Ramón de España felicita els partits independentistes

Ramón de España felicita els partits independentistes

Comparteix la notícia

Ramón de España felicita el nou autonomisme

Els partits ‘independentistes’, els Comuns i el PSC han pactat un nou text per (diuen ells) defensar el català i blindar la llengua a l’escola. La norma és una patacada a la Llei de Política Lingüística de l’any 1998, que tant de consens va tenir i tant suport institucional va aconseguir. Fins ara, l’única llengua vehicular a les aules era el català. A partir d’ara, s’ha inclòs un afegit amb el qual es dóna la facultat als centres perquè també puguin incloure el castellà com a llengua preferencial.

D’aquesta manera, si algun centre educatiu de Catalunya està format per un equip directiu proper a Partido Popular, Ciudadanos, VOX, Sociedad Civil Catalana, la Guardia Civil o qualsevol col·lectiu espanyolista i amb poques ganes de protegir una llengua minoritzada i reprimida, a aquella escola s’hi emprarà el castellà de manera preferent. Exemples en tenim. Ja ho vam veure durant el referèndum de l’1-O, en què alguna directora no va voler obrir les portes del centre.

Aquesta iniciativa dels partits ‘independentistes’, Comuns i PSC ha estat lloada per molts espanyolistes, un d’ells, Ramón de España. L’articulista de Crónica Global ha celebrat que a Catalunya, finalment, es protegeixi la llengua castellana i es consideri el català una llengua de segona. Exemple claríssim que per molt que Marta Vilalta i companyia ens vulguin fer creure que la norma protegeix la llengua, no ho fa.

Segons Ramón de España, “ante la orden del TSJC de impartir el 25% de las clases en castellano, el gobiernillo podría haber optado por las respuestas dignas: obedecer o desobedecer. Pero ha preferido la vía del ridículo con ese pacto entre ERC,PSC, Junts y comunes en el que se hace como que se desobedece a la justicia española, pero en la práctica se la obedece con algunos matices destinados a aparentar.

Conclou l’articulista que “el pacto por la lengua es una manera de asumir lo del 25% de las clases en castellano haciendo como que no lo asumimos ni pensamos cumplirlo, una manera de intentar aliviar la dignidad herida, una manera de hacer como que se desobedece a la autoridad sin realmente hacerlo”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: respondre a les vostres consultes. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.