Ramón de España, intel·lectual de referència de l’espanyolisme, a Laura Borràs: “¡¡¡Váyase a la mieeeeeeerda!!!”

Ramón de España fa les delícies de l’espanyolada atacant la Presidenta del Parlament

“Laura Borràs no se va ni con aguarrás”. Aquest és el títol que Ramón de España, gran intel·lectual espanyol i espanyolista, ha publicat a Crónica Global. Es nota que s’hi ha trencat les banyes i que ha estat hores pensant-lo. A continuació, la retòrica habitual. En tot moment parla de ‘lazismo’ per referir-se al moviment independentisme en referència als llaços grocs i comparant un moviment polític i legítim amb el nazisme i acaba insultant la Presidenta del Parlament i molts altres representants de l’independentisme.

“Nuestra Laura se las pasa por el arco de triunfo (es refereix a les sospites de corrupció) y dice que todo es una maniobra represiva del perverso Estado español para quitarla de en medio. ¡Y hay quien se lo cree!“, escriu Ramón de España, abans de reconèixer que alguns membres d’ERC (socis ‘independentistes) s’han posat al costat de l’Estado español i també demanen la seva dimissió: “la solidaridad lazi con Borràs tiene sus límites. No se aprecia mucho entusiasmo a su respecto en ERC ni en la CUP”.

Ramón de España, com no podria ser d’una altra manera, també avala la repressió política de l’Estado español contra Borràs i contra l’independentisme i fa demagògia assegurant que la Presidenta es queda per interessos personals i no polítics: “por no hablar de que a la señora Borràs le conviene alargar todo lo posible su cargo de presidenta del parlamentillo por motivos financieros: si aguanta en su sitio hasta el 12 de marzo de 2023, podrá beneficiarse, a partir de los 65 años, de una bonita pensión vitalicia de unos 4.000 euros mensuales“

L’article acaba de la mateixa manera que ha començat. Si allò de “Laura Borrás no se va ni con aguarrás” us ha fet gràcia (o llàstima) també us agradarà el final de l’artice d’un dels intel·lectuals de referència a Espanya: “Personalmente, lo único que se me ocurre decirle –y ya me disculparán la grosería, o no– es lo que le espetó el gran Fernando Fernán Gómez a un admirador que se estaba poniendo un poquito pesado: “¡¡¡Váyase a la mieeeeeeerda!!!”.