Ramon Cotarelo carrega contra Cristina Puig per un episodi viscut al FAQS

Ramon Cotarelo a matadegolla amb Cristina Puig

El politòleg madrileny Ramon Cotarelo va ser un dels convidats del programa Preguntes Freqüents d’aquesta setmana i se les va tenir amb la presentadora Cristina Puig. De manera excepcional, el programa es va emetre divendres i no pas dissabte, ja que el FC Barcelona va disputar la final de la Copa del Borbó amb l’Athletic Club de Bilbao.

“Agrair-vos haver-me convidat al vostre programa. Feia més de 2 anys que no trepitjava un plató de TV3 i us trobava molt a faltar”. Així va començar la seva intervenció Cotarelo. Unes declaracions contundents que van sorprendre Puig. Hem de recordar que l’independentista és molt polèmic amb les polítiques d’ERC i també amb la línia que recentment ha agafat la Televisió de Catalunya, propera als republicans.

Ramón Cotarelo García s’ha guanyat la simpatia dels catalans. És un madrileny de 77 anys afincat a Catalunya que ha après català i s’atreveix a debatre amb aquesta llengua.

La mala educació d’aquesta noia, @Cris_Puig, és inversament proporcional a la seva professionalitat i capacitat mental. https://t.co/ueHvJDisOA

— Ramon Cotarelo (@ramoncotarelo) April 18, 2021

La presentadora del FAQS, Cristina Puig, no agrada a tothom. De fet, agrada a poca gent. L’anterior presentadora del programa era Laura Rosel i aquesta periodista sí que es va guanyar l’estima i l’admiració del públic català. Són molts els teleespectadors de TV3 que consideren que Cristina Puig no està a l’alçada del programa.

Ramon Cotarelo també ho veu d’aquesta manera i la considera una persona “maleducada”. “La mala educació d’aquesta noia, Cristina Puig, és inversament proporcional a la seva professionalitat i capacitat mental”

El politòleg, tot i no ser convidat a TV3 en molt de temps, és molt actiu a xarxes socials i els qui el segueixen saben quina és la seva opinió de tot plegat. Proper al nucli del President Carles Puigdemont, Cotarelo és molt crític amb el neo autonomisme d’ERC i el seu processisme. Considera que cal fer un pas més enllà i no abandonar la via unilateral que sembla que Pere Aragonès i companyia volen abandonar.