Rai Marchan
Rai Marchan és un dels jugadors més importants d’Oceania
És probablement el continent amb menys tradició pel futbol, però això no vol dir que hi hagi equips competitius i grans jugadors. La lliga australiana, amb diferència, és la competició més atractiva per sobre d’altres països com Nova Zelanda. Allà hi juga Rai Marchan, un migcampista del Penedès, que té 28 anys i juga al Melbourne Victory.
Al llarg de la teva carrera has passat per varis equips, el Leganés, el Reial Madrid C, el València Mestalla, el Celta B, el Valladolid Promeses, l’Andorra i ara el Melbourne. De quin club guardes millors records? I pitjors?
Rai Marchan: Dons et diria que amb el temps vas oblidant els mals records i sempre guardes els bons records de tot arreu. Per importància en la meva vida diria que el Real Madrid CF, ja que vaig passar-hi 5 anys, va ser el primer lloc fora de casa, i van ser anys de formació on un mateix creix molt tant a nivell personal com a nivell futbolístic. I els pitjor potser a València perquè és dels únics equips on no vaig ser capaç de fer-me en un lloc a l’onze en un any on jo pensava que em permetria donar el salt al futbol professional. Però com et deia guardo molt bons records de tots els llocs.
En aquests clubs has compartit vestidor amb jugadors com RDT, Hermoso, Mariano, Carlos Soler, Brais Méndez o Rafa Mir. Hi ha algun d’aquests jugadors que tu ja veiessis que arribaria a on està? N’hi ha algun que t’ha sorprès positivament? I negativament?
Rai Marchan: Quan comparteixes vestuari amb aquests jugadors un ja veu que tenen algo diferent. Cadascú amb el seu propi talent sempre veies que podien arribar molt lluny, però és cert que de talents en veus molts i no tothom arriba a l’elit. Mariano no va tenir un inici fàcil a Madrid i potser és dels que més boques han callat.
Segons alguns experts la lliga australiana tindria un nivell similar al de la Segona Divisió B, tu que has jugat en ambdues lligues, concordes?
Rai Marchan: Rotundament no. És difícil comparar nivells en lligues tant diferents. Culturalment i futbolísticament és un altre món. La professionalitat de la lliga australiana i tot lo que l’envolta marca la diferencia. Sense cap mena de dubte la Lliga Australiana la compararia més amb la Segona Divisió del futbol Espanyol que no pas amb la Segona B. Però com et deia es fa difícil. Aquí hi ha jugadors que son internacionals absoluts, que han jugat molts partits de Champions League, Eurocopes o Copes d’Àsia, molts jugadors que han jugat a la Premier League, a la Bundesliga, Holanda són jugadors de molt nivell, però també és cert que dins de les mateixes plantilles hi ha jugadors que els hi costaria trobar equip a la 2a B.
El teu últim club abans de fer el pas a Austràlia, va ser l’Andorra de Piqué. El vas arribar a conèixer?
Rai Marchan: Si Piqué és el president i lògicament seguia el nostre dia a dia. Jo com a un dels capitans de la plantilla havia tingut reunions amb ell. Realment Piqué està molt implicat al club i ho demostra sempre que pot, venint a varis partits, pujant a Andorra a parlar amb nosaltres, etc.
Quan tu reps la oferta del Melbourne Victory, vas tenir clar que volies formar-hi part o t’ho vas haver de rumiar durant diversos dies?
Rai Marchan: Realment va ser fàcil, després de l’eliminació del Playoff a 2a Divisió amb l’Andorra jo vaig sentir que havia de buscar un canvi. I la oferta del Victory complia tots els requisits, una primera divisió, un pais espectacular, professionalitat. Estic molt feliç de la decisió presa.
A dia d’avui, has jugat només un partit de la Champions League asiàtica, va ser a mitjans de març contra el Vissel Kobe d’Andrés Iniesta. Quines diferències hi ha amb la Champions Europea? Vas poder parlar amb l’Iniesta?
Rai Marchan: Com bé dius només vam poder jugar la fase prèvia on ens van eliminar a la pròrroga però va ser una gran experiència. No puc comparar amb l’Europea perquè no he tingut la sort de jugar mai, però sense cap mena de dubte el Vissel Kobe tenia una gran plantilla amb jugadors de renom i internacionals molts d’ells. I si vaig tenir la sort de poder parlar amb Iniesta i inclus vaig poder aconseguir la seva samarreta.
El proper 15 de juliol, jugues un partit amistós contra el Manchester United. T’haguès agradat poder jugar contra Cristiano Ronaldo? A qui li demanaràs la camiseta?
Rai Marchan: Si serà un gran dia pel club, al final poder-nos medir a un gegant com el United no és una oportunitat que sorgeixi massa sovint. Esperem viure un gran ambient amb molta gent a l’estadi i disfrutar del dia. Encara no és confirmat que no jugui, tot i que no té pinta. La samarreta no ho sé, no ho havia pensat encara tot i que crec que em faria il·lusió la de De Gea, per ser un jugador espanyol.
Creus que algun dia tornaràs a jugar al futbol europeu?
Rai Marchan: Mai es pot dir mai, ara mateix no és el meu objectiu la veritat. M’agradaria fer carrera aquí, però sé que al futbol tot canvia molt ràpid.
I ara una pregunta més genèrica, cap a on creus que va el futbol? Em refereixo a l’augment de sous i transferències o la gran quantitat de partits que es juguen al llarg d’una temporada.
Rai Marchan: Realment és una pregunta molt profunda. Crec que el futbol està perdent una mica de l’essència, cada vegada hi ha menys aficionats a les grades i més a les televisions. Cada vegada hi ha menys sentiment. M’encantaria que la gent que dirigeix el futbol mundial tingui en compte els aficionats, i s’impliqui més en la lluita per poder oferir un millor espectacle a la gent. Crec que el futbol en els propers anys evolucionarà i s’hauran d’actualitzar certes normes per afavorir l’espectacle. La societat canvia i crec que l’esport s’hi ha d’adaptar.