El President Quim Torra
Quim Torra demana anul·lar la seva inhabilitació perquè un magistrat que el va condemnar va avalar espiar el seu advocat
L’advocat de l’expresident de la Generalitat Quim Torra, Gonzalo Boye, ha presentat tres incidents de nul·litat contra les sentències del Tribunal Suprem que van confirmar la inhabilitació de Torra per penjar una pancarta al Palau de la Generalitat i li van treure l’acta de diputat. Boye al·lega que un dels magistrats que va dictar les sentències és el mateix que va autoritzar l’espionatge del CNI al telèfon mòbil de l’advocat amb Pegasus, cosa que hauria vulnerat el secret de les comunicacions entre lletrat i client i hauria afectat el dret de defensa de Torra.
Per això, demana la nul·litat de la sentència que el va inhabilitar i de les dues sentències que van confirmar la decisió de la Junta Electoral de retirar-li l’acta de diputat.
En els tres escrits demanant la nul·litat de les sentències, Boye explica que, segons l’informe del Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, del 18 de maig passat, el magistrat Pablo Lucas, que va integrar el tribunal que va confirmar les sentències contra Torra i que alhora va autoritzar l’espionatge del CNI amb Pegasus a polítics independentistes i advocats, tenia “un elevat grau de detall en la informació per poder adoptar una decisió d’autorització”.
Segons el recurs de Torra, el coneixement de les seves comunicacions amb el seu advocat, Gonzalo Boye, per part del magistrat, ha tingut un “efecte devastador” en el seu dret de defensa i va provocar en Torra “una situació efectiva d’indefensió material”. La defensa de Torra al·lega que ja van intentar recusar el magistrat per falta d’imparcialitat, recusació que va ser rebutjada.
Per això, Torra demana la nul·litat de la sentència per vulneració de drets fonamentals, o, sinó s’anul·la, que el Suprem traslladi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial sobre la legalitat del fet que un magistrat que ha de resoldre un recurs autoritzi alhora l’espionatge del mòbil de l’advocat que interposa el recurs.
Si no es planteja la qüestió prejudicial, la defensa de Torra demana que es practiquin determinades proves per “acreditar la intensitat de les vulneracions patides”, com per exemple l’aportació de totes les autoritzacions que va fer el magistrat per intervenir les comunicacions de Boye i de l’entorn de Torra i els informes corresponents que va rebre.