Quim Nadal s’adapta ràpidament al discurs d’ERC i s’obre descaradament a més pactes amb el PSOE

Quim Nadal afirma que els pressupostos s’haurien de poder aprovar “amb qui sigui que permeti fer una majoria”

El nou conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha apostat per aprovar pressupostos “amb qui sigui que permeti fer una majoria” però ha insistit que l’objectiu és que Junts els voti. “No pas ningú més”, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio després de ser preguntat per la possibilitat d’aprovar-los amb el PSC. Nadal ha afirmat que seria “molt difícil d’entendre” que Junts, a part de deixar el Govern, també abandoni la ciutadania.

Ha admès que hi poden haver “adaptacions” en el marc de la negociació i ha destacat que prorrogar, tot i ser una possibilitat, “entrebanca, impedeix créixer i tenir flexibilitat”. D’altra banda, creu que Laura Borràs fa un discurs “populista” i que la deriva que ha agafat “li està traient arguments”.

Nadal ha assegurat que no va trigar ni trenta segons en acceptar la proposta d’Aragonès per ser conseller i va ser així per la conselleria que li oferia. Per això, ha afirmat que s’ho pren “com un regal” i que té per davant un projecte “engrescador”. Ha afegit que ell no es veia fent el pas de tornar a la primera línia però que la situació és diferent perquè l’han anat a buscar. A més, s’ha mostrat a favor de formar part d’un govern que governi i que no s’entretingui en “querelles” entre socis. “Jo vinc a fer feina”, ha manifestat.

Un dels principals reptes d’aquest Govern és l’aprovació dels pressupostos, que Nadal ha recordat que han estat elaborats per un conseller de Junts. Per això confia que aquest grup parlamentari permeti la seva aprovació. Tot i això, ha reconegut que hi poden haver canvis respecte a aquest projecte inicial amb l’objectiu “que moltes forces polítiques s’hi sumin”.

La pròrroga és una possibilitat, segons Nadal, però una possibilitat que per a ell no és desitjable ja que té “rigideses” i complica aplicar polítiques. “Seria òptim i desitjable que hi hagués pressupostos per al 2023”, ha manifestat.

En ser preguntat directament si estaria a favor de tirar-los endavant amb el vot del seu anterior partit, el PSC, ha respost que no es mostrarà a favor de tenir els vots d’un grup parlamentari o altre, més enllà que l’escenari principal és que sigui Junts qui permeti l’aprovació. Ha afegit però que les seves preferències són polítiques “per poder ser compartides amb una àmplia base”. “O hi som tots i remem plegats o l’espectacle de la divisió permanent lamina i afebleix la pròpia identitat nacional de Catalunya”, ha declarat.

Socialdemòcrata sense partit

Sobre com es defineix, Nadal ha assegurat ser un socialdemòcrata sense partit i ha recordat que ell no s’ha afiliat a cap altre partit després de sortir del PSC el 2015. Ha expressat que se sent còmode en el dia a dia del govern de Pere Aragonès i que sobre els projectes de futur, com culminar la independència, “partit a partit”.

Precisament sobre el punt de vista nacional, ha assegurat creure fermament que Catalunya és una nació i ha apuntat que “potser hi ha un camí entremig” entre les dues postures antagonistes. Així, ha plantejat buscar fórmules que permetin fer possible que Catalunya torni a votar de manera oficial i amb una pregunta clara.

A més, ha dit que l’1-O va ser una cosa “fabulosa” però no un referèndum en tota regla perquè, entre d’altres, no va aconseguir el reconeixement mundial. En aquest sentit, ha reclamat un perdó “explícit” per la “repressió” d’aquell dia perquè aquesta és una ferida oberta.

Per últim en clau política, ha defensat que la taula de diàleg hauria de ser una eina útil però ha reclamat resultats “tangibles”.

Front comú de rectors

Pel que fa al seu departament, ha dit que una de les principals tasques és rematar l’aprovació de la llei de la ciència, que ha situat en com a molt tard principis d’any. També ha afirmat que es farà un “front comú” amb els rectors per intentar modificar la llei d’universitats estatal (LOSU) i evitar les interferències amb el model català. D’altra banda, ha explicat que caldrà actuar pel que fa a la factura energètica de les universitats, que s’ha “multiplicat per quatre”. Així, ha reconegut que caldrà posar recursos però que també els centres hauran de fer polítiques d’estalvi, buscar fonts alternatives i “mirar de tancar alguna aixeta”.