Dos anys i mig és més tard el panorama polític encara ha canviat més. Amb figures com Joan Tardà i Gabriel Rufián al Congreso de los Diputados, els republicans han virat cap a l'esquerra espanyola, important-los més l'eix esquerra dreta que no pas la identitat catalana. L'estratègia era clara. Marejar la perdiu amb la necessitat de formar un govern d'esquerres (espanyol) que evités el Trifachito i postular-se com a lídres del republicanisme (espanyol).
Mentrestant han anat abandonant l'eix nacional. Primer va caure la independència com a prioritat, però seguia vigent el dret a decidir. Després el dret a decidir també va caure i la prioritat era la taula de diàleg. I ara la taula de diàleg sí que és important però sense condicions.
L'estratègia total la desvetlla aquest jove representant de les JERC. El somni humit dels dirigents d'aquest partit és formar un Govern ampli amb Pere Aragonès de president i amb el suport dels Comuns i la CUP. També amb l'abstenció de Junts per Catalunya. El PSC entraria o no en joc en funció dels resultats de la CUP.