Política

Un líder de la ultradreta denuncia els responsables de la pel·lícula "La mort de Guillem"

Roberto creu que se l'assenyala com a "possible autor intel·lectual" de la mort del "radical antifeixista"

24 de novembre de 2020 (18:53 CET)

José Luis Roberto amb Paquirrín
José Luis Roberto amb Paquirrín

El líder de la formació ultradretana España 2000, José Luis Roberto, ha presentat una querella als jutjats d'instrucció de València per un delicte d'odi contra els productors de la pel·lícula 'La mort de Guillem', TV3 i Àpunt, el director Carlos Marqués-Marcet i els guionistes Roger Danès i Alfred Pérez Fargas. En el text, penjat al web del mateix partit, considera que se l'assenyala com a "possible autor intel·lectual" de la mort del "radical antifeixista", l'abril del 1993, en una "trama criminal mai descoberta" que afirma que es "pretén revelar". Roberto considera que a la pel·lícula s'interpreten els fets d'una manera "molt particular" i es presenta un relat "divergent de la veritat judicial".

Roberto ho circumscriu, inicialment, la versió en la "llibertat d'expressió", però afegeix que en la representació es presenta una realitat alternativa que "envaeix i lesiona esferes tan dignes" com la llibertat d'expressió. En aquest sentit, creu que es fa referència a la seva persona "no com un personatge de ficció, sinó amb el seu nom, cognoms, fotografia, dades professionals i empresarials, i se l'assenyala com a possible autor intel·lectual del crim, o capo d'una trama criminal mai descoberta que es pretén revelar".[banner-DFP_1]

Erik Encinas


També defineix la mort de Guillem Agulló com una "baralla" entre joves, qualifica la víctima com un "radical antifeixista", mentre de l'assassí condemnat, Pedro Cuevas, només precisa que formava part d'un grup "d'estètica neonazi".

La querella assegura que el resultat d'aquestes aparicions genera en l'espectador la idea que una "deficient actuació judicial" va deixar fora els autors intel·lectuals de l'homocidi, en el qual el querellant "podria ser un d'aquests", malgrat reconèixer que no es diu directament. Així, defensa que mai va tenir "res a veure en l'assumpte" i que no va ser ni processat ni investigat, ni citat a declarar. Per això, demana que s'obrin diligències i s'interroguin els querellats.

Fes-ho córrer
Més notícies
Destacades