La piulada sobre Podemos i els talibans que deixa ben clar de quin peu calcen els “espanyols fraternals”

Podemos és una enganyifa i els lliristes no ho volen veure

Ja fa massa anys que el llirisme català amb les diferents formes que adopta creu en l’Espanya Fraternal. Ja passava a la II República (espanyola, és clar, que aquí cada vegada que es proclamava s’activava la repressió) i es veia clarament quan presumptes independentistes votaven PSOE per “barrar el pas al PP”, com si hi hagués gaire diferència. Amb l’aparició de Podemos molts es van emocionar i de fet encara continuen emocionats malgrat que la presència dels comuns al Gobierno de España no ha modificat gens les coses.

Amb la famosa taula de diàleg alguns encara hi continuen confiant i creuen que Podemos aconseguirà que el PSOE s’obri a parlar d’amnistia i referèndum d’autodeterminació. Però la realitat és clara. Podemos ja ha dit que el diàleg ha de ser “dentro de la Constitución”. La mateixa frase que feia servir M.Rajoy. La tuitaire “la Psicòloga del Born” ho compara amb el què han dit els talibans sobre els drets de les dones:

3000 persones han donat suport a la piulada i els comentaris anaven en aquest sentit: “Malauradament allò que proposen els de Podemos es pitjor. En realitat aprofiten una taula sense futur, per manifestar una defensa incondicional de la Constituciò Monárquica del ’78 (Règim del que fins fa quatre dies declaraven corrupte)”

D’altres recorden que l’estratègia llirista no condueix enlloc: “Els Talibans ja tenen plat i cobert a la taula de diàleg i força poder de convocatòria”.

Molta ironia per referir-se al famós Estado de Derecho del què sempre parlen els espanyols per negar el pà i la sal a Catalunya: “Ara m’he fet un lio…, si es respectaran els drets si estan dins del marc legal vol dir que a Afganistan ara hi ha un “estado de derecho” i una “democracia plena”, no?”

Una altra expressió clàssica és allò del “marco de convivencia que entre todos los españoles nos hemos dado”. La carraca comuna acabarà cridant “Viva el Rey”… i en Rufián a darrere com a bon escolanet dels espanyols “fraternals”: “Deu ser el “marc de convivència que s’han donat entre tots” els que han guanyat la guerra, com a Espanya”.