Pilar Rahola
Pilar Rahola parla clar i català
El passat 17 d’agost es van complir cinc anys des dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. A mitja tarda, una furgoneta amb terroristes islàmics entrava a tota velocitat per la Rambla de Canaletes des de Plaça Catalunya i envestia a tothom qui trobava al davant: joves, dones, avis i nens. De múltiples nacionalitats. Hores després, els Mossos d’Esquadra, en una actuació i gestió brillant, acabaven amb alguns dels assassins.
Cinc anys després s’ha celebrat el judici, però moltes de les víctimes supervivents i familiars dels desapareguts consideren que no s’ha fet justícia. No coneixem encara quina relació tenia el CNI espanyol amb els terroristes tot i que hi ha molts indicis que apuntarien a una possible connexió. Una sospita que es confirma amb les paraules de l’exministre d’Afers Exteriors del Gobierno d’Espanya, José Manuel García Margallo, que va afirmar a principis d’estiu de 2017 que durant la segona quinzena d’agost passarien “coses”.
El Congreso de los Diputados ha rebutjat obrir una comissió d’investigació amb els vots de tot el consitucionalisme, que fa pinça per no aixecar la catifa i que aparegui, possiblement, la porqueria. El PSOE hi ha votat en contra i s’ha posat al costat de partits com Partido Popular, VOX o Ciudadanos. Tot i això, el Ministro de Cultura, Miquel Iceta, va participar a l’ofrena floral a les víctimes.
Aquest gest no ha agradat a molts catalans, inclosa la periodista i escriptora Pilar Rahola, que ha compartit un missatge d’un conegut perfil de Twitter que considrea que “s’ha de ser molt fill de puta per no voler investigar un atemptat i anar a posar floretes”. Costa d’entendre aquesta incoherència entre no voler saber la veritat i fer veure que s’està al costat de les víctimes.