Pere Aragonès reuneix els "experts" per l'Acord de Claredat amb espanyolistes inclosos i els demana això
Nou ridícul de Pere Aragonès amb una proposta que ningú compra a Catalunya ni Espanya més enllà d’ERC
Segons informa l’ACN, el president del Govern, Pere Aragonès, ha formulat cinc preguntes al Consell Acadèmic per guiar l’elaboració de l’acord de claredat amb què vol resoldre l’autodeterminació. Una de les qüestions ha de concretar “quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació”.
Una altra demana detallar quins actors i institucions haurien de prendre la iniciativa per a implementar les solucions. En una compareixença, Aragonès ha explicat que es tracta de “cinc preguntes clau per a establir les normes de joc per a donar resposta a la voluntat de la ciutadania per decidir el futur del país”.
Les cinc preguntes
Les preguntes són les següents: “Quines característiques hauria d’incloure un acord de claredat amb l’estat espanyol per resoldre el conflicte polític?”; “quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?”; “quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d’implementar aquestes solucions?”; “quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya o altres mecanismes anàlegs, a l’hora de resoldre el conflicte polític?; i “quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de CAT per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?”.
Aragonès ha defensat que el coneixement expert “és clau per aconseguir desbloquejar la situació actual” a Catalunya. En aquest sentit, ha explicat que tots els membres del grup d’experts tenen llibertat per a fer les aportacions que considerin oportunes, per a mostrar els seus punts de vista o per a plantejar opcions alternatives.
Aquesta diversitat d’opcions seran les que després s’hauran de debatre en el conjunt de la societat catalana i “donar forma a les propostes que generin més consens per a ser defensades davant de l’Estat en el marc de la negociació”, ha explicat el president del Govern. El punt de partida serà, doncs, aquest primer informe que ha encarregat i que es confeccionarà a partir de les cinc preguntes.
“Volem que la ciutadania voti el futur del país i que la decisió es pugui implementar”, ha mantingut Aragonès, després d’haver-se reunit amb el Consell Acadèmic, que aquest dimecres a la tarda ha celebrat la seva primera reunió al Palau de la Generalitat. Perquè es pugui implementar, ha enraonat Aragonès, “cal que les parts pactin un mecanisme de decisió” perquè “tothom n’accepti el resultat”.
Les preguntes traslladades al grup d’experts parlen de referèndum o de “mecanismes anàlegs”. El president ha dit que el mecanisme “més clar i senzill” és un referèndum, però hi ha diverses eines “damunt la taula per a poder decidir”. En aquest ampli ventall hi pot haver unes eleccions plebiscitàries, una consulta, etc.
La crida a la resta de partits
Després que el PSC hagi allunyat la possibilitat que el PSC assisteixi a la taula de partits que planteja Aragonès, el president ha recordat que els de Salvador Illa “han reivindicat durant molt de temps que es pugui celebrar” una reunió d’aquest caràcter. “Estic convençut que a l’hora de debatre sobre el futur del país tothom hi participarà”, ha dit el cap de la Generalitat, en roda de premsa. També ha especificat que abordar aquest acord de claredat serà el punt de l’ordre del dia que proposarà el Govern, però que estan “oberts” a escoltar-ne d’altres.
Així doncs, Aragonès ha cridat a escoltar totes les propostes i s’ha mostrat “obert” a escoltar altres alternatives. De fet, ha fet una crida especial als independentistes. “Si algú té una proposta millor, que creu que és tan bona que els porta a rebutjar aquesta, que la posi damunt la taula”, ha assenyalat.
El Consell Acadèmic haurà d’emetre el seu primer informe responent a les qüestions que plantegi la Generalitat per elaborar l’acord de claredat. Les seves consideracions serviran perquè l’executiu pugui elaborar una proposta definitiva que s’entregarà a les institucions espanyoles.
Per ara, el Govern ha traslladat cinc preguntes i els membres del grup acadèmic treballaran de manera compartida per elaborar l’informe. La previsió és que aquest document es publiqui a l’inici d’estiu, segons ha detallat Aragonès. Per tant, arribaria després de les eleccions municipals.
Primera reunió del Consell Acadèmic a Palau
Aquest nou òrgan, depenent del Departament de Presidència, el presideix el professor lector de Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Marc Sanjaume i l’integren vuit persones més de l’àmbit acadèmic vinculat a la ciència política. Aquest dimecres a la tarda, Aragonès ha fet una primera trobada amb tots ells -alguns dels quals s’han connectat de manera telemàtica-. Després, el grup d’experts s’ha reunit per primera vegada al mateix Palau de la Generalitat.
Formen part d’aquest Consell Assessor la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Mar Aguilera, la catedràtica de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Eva Anduiza, el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona (UdG) Marco Aparicio, el professor d’Estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Pau Bossacoma, la professora de Dret Constitucional a la Universitat d’Edimburg Elisenda Casañas, la investigadora de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) Lesley-Ann Daniels, el professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF Josep Lluís Martí i la professora de Ciència Política a la Universitat de València (UV) Astrid Barrio.