Pep Guardiola aconsegueix, per fi, guanyar la Champions League amb el Manchester City
CRÒNICA DE LA FINAL DE LA CHAMPIONS LEAGUE
El Manchester City de Pep Guardiola s’ha proclamat campió de la Champions League, l’equip citizen ha aconseguit la seva primera lliga de campions en vèncer a l’Inter de Milà en una final més igualada del que ens podíem esperar i amb un solitari gol de Rodrigo Hernández. Amb aquest títol, el Manchester City ha aconseguit el triplet, vist que prèviament havia guanyat la Copa i la Lliga.
Pep Guardiola suma la seva tercera Champions League en la seva carrera i Manchester es converteix en la segona ciutat a tenir dos equips amb una Champions League i la primera a tenir dos equips amb un triplet. Malgrat la derrota, l’Inter de Milà ha de tenir el cal ben alt perquè ha realitzat un autèntic partidàs, fins al punt que si el guanyador hagués estat ell, no hauria estat gens injust.
El partit va començar amb molta igualtat, els dos equips pressionaven a dalt i cap dels dos conjunts volia rifar la possessió. El City, qui estava més propositiu, es va trobar amb un Inter de Milà molt atrevit, sobretot sense la pilota, que realitzava una pressió home a home. A més, els centrals de l’Inter de Milà saltaven molt lluny per anar a pressionar.
Hi va haver molt poques ocasions de gol, però sí que hi va haver molt de respecte, i no s’arriscava massa. L’Inter va realitzar un gran partit, sobretot en l’aspecte defensiu, on va evitar que el Manchester City estigués còmode, tingués possessions llargues a prop de l’àrea i pugués donar ritme a les seves circulacions, ser vertical i filtrar pilotes entre línies. A més d’això, el Manchester City va rebre una gerra d’aigua freda quan va veure com un dels seus emblemes, Kevin de Bruyne, marxava lesionat muscularment. En el moment de la lesió, el seu equip tenia el 65 % de la possessió.
En la segona part, el Manchester City va continuar estant més propositiu, però el partit seguia igualadíssim. Els de Pep Guardiola continuaven tenint problemes per progressar i ser vertical, vist que l’Inter de Milà, qui volia fer un partit llarg, no deixava espais. Enmig d’uns moments on el Manchester City no estava sent brillant, cal destacar el partit de Stones, qui va tenir molta confiança per realitzar certes accions.
No estava passant gaire cosa en les àrees i Erling Haaland estava intervenint poquíssim. L’Inter estava plantant cara i jugant amb personalitat, però al minut seixanta-vuit, Rodrigo Hernández va aprofitar una pilota morta al cor de l’àrea per marcar amb un xut ajustat arribant des de segona línia. En els minuts abans del gol, Edin Dzeko va haver de ser substituït per lesió. L’Inter de Milà va voler reaccionar, i, de fet, tres minuts després, Dimarco va enviar una pilota al pal i va veure com el seu company Lukaku li treia una pilota de sota els pals.
El Manchester City no va canviar la seva forma de jugar i va continuar pressionant a dalt, atacant i tenint la pilota. El Manchester City va evitar que l’Inter tingués possessions a prop de la seva àrea, però l’Inter es va bolcar en atac i en els minuts finals va tenir alguna ocasió per arribar l’empat.