Pep Cruz
Pep Cruz ho explica dècades després
És un dels actors més estimats i més ben valorats del nostre país. Parlem de Pep Cruz, conegut per les seves actuacions en teatres de tot Catalunya amb Dagoll Dagom i per la seva aparició a diferents sèries de TV3 com ‘Oh Espanya’, ‘Oh Europa’, Memòria dels Cargols, Vent del Pla i un llarg etcètera. És també un gran defensor de la llengua i cultura catalana i no dubta en denunciar les injustícies i els atacs lingüístics dels ciutadans.
Vint-i-cinc anys després ha parlat a Rac1, amb Xavi Bundó i ha comentat el seu pas per ‘Oh Espanya’ i ‘Oh Europa’, sèries que es van emetre a mitjans dels anys noranta, poc després de l’entrada de l’Estado espanyol a la Unió Europea i moment en què s’intentava abandonar la correcció política per part de la companyia que ell abanderava. Però no era tan fàcil.
Hi havia una parella heterosexual que s’havia casat, una parella d’homosexuals, un maduret que lligava, un matrimoni d’ancians, dues amigues valencianes, un empresari de la restauració de Palamós i la seva dona andalusa. Pep Cruz feia de Deulofeu. “Com les gambes de Palamós no hi ha res“, repetia constantment el personatge que interpretava l’actor empordanès.
La censura i la correcció política a TV3 no és nova
Pep Cruz i Anna Rosa Cisquella, la seva dona, que també participava a la serie, han rigut i s’han emocionat recordant aquell moment i, sobretot, un capítol en què apareixia la històrica Montserrat Carulla i Pepe Rubianes, ambdós desapareguts, però sempre recordats.
“Es va crear un cert conflicte, perquè nosaltres vam dir que volíem posar dos personatges que parlessin castellà”, va dir Cisquella i en aquell moment Cruz va recordar una enganxada amb un directiu de TV3, que li va qüestionar que emprés expressions catalanes que no eren políticament correctes. El problema? Dir la paraula “collonades”.
La seva resposta va ser magistral. “Escolti, jo soc de l’Empordà… què no has llegit en Pla, tu, carinyo? Collonades ho deia contínuament en Pla. Imagina’t el llenguatge que fèiem servir, imagina’t ara, seria impossible. Tot havia de ser políticament correcte i la paraula ‘collonades’ es considerava que no…”.