Tots els detalls de la pel·lícula sobre Lluís Maria Xirinacs que emetrà TV3

TV3 reviu la “mort volguda” de Lluís Maria Xirinacs en un telefilm protagonitzat per Manel Barceló

TV3 estrena dilluns el telefilm ‘Sis nits d’agost’, una pel·lícula basada en el llibre homònim de Jordi Lara i que el mateix escriptor ha adaptat al costat del director de la cinta, Ventura Durall. El film s’apropa a la figura del polític, activista i religiós Lluís Maria Xirinacs centrant-se en la història de la seva “mort voluntària”, objecte de múltiples interpretacions i que aquí s’explica com un acte més de la seva rebel·lia i llibertat personal.

Manel Barceló encarna el personatge, mentre que Anna Alarcón fa avançar la trama com una escriptora -relacionada indirectament amb ell- que reconstrueix els fets per escriure’n un llibre i reviu com Xirinacs va preparar el seu adéu, quin impacte va tenir i quin ha estat el seu llegat.

‘Sis nits d’agost’ és una coproducció de TV3 amb Nanouk Films (productora de Ventura Durall) i Mallerich Films (de Paco Poch). De fet, la proposta de dur a la pantalla petita el llibre homònim de Jordi Lara la va fer aquest darrer a Ventura Durall, que d’entrada ho veia complicat. Però de la mà amb l’autor del llibre i co-guionista del film van anar teixint l’argument, que manté l’essència de l’obra literària i alhora el converteix en “una pel·lícula entretinguda, amb estructura de thriller”, detalla a l’ACN el director.

En efecte, el telefilm entra en el detall del comiat “voluntari” i ben documentat de Xirinacs a través d’una trama de ficció en la qual una escriptora –Anna Alarcón, filla de l’ex-amant del filòsof i ex religiós- troba en aquesta història el material idoni per escriure el seu nou llibre.

La pel·lícula va combinant el relat en temps present, deu anys després, amb els fets històrics. D’aquesta manera es va apropant a les raons que van dur Xirinacs a voler posar punt final a la seva vida d’aquella manera. Ho fa “sense jutjar-ho”, opina Anna Alarcón, però des de la premissa que allò no va ser un suïcidi (afirmen Jordi Lara i Manel Barceló) sinó una “mort voluntària”.

‘Sis nits d’agost’ no és, per tant, un biopic de Xirinacs, ni un altaveu de les seves idees polítiques ni filosòfiques. Aquests elements són en el teló de fons de la història, que se centra no obstant això en la reflexió sobre com afrontar la pròpia mort. “Jo vaig començar a escriure el llibre pensant no tant en Xirinacs sinó fascinat per la seva mort. El llibre explica de quina manera podem morir, com a amos de la nostra mort”, comenta Jordi Lara.

Un acte “rebel”

“Una mort així ha de tenir diverses raons, però fonamentalment ell va ser un rebel que sempre va voler obrir camins”, opina el co-guionista del film. I si és cert que “un dels reptes del nostre temps són l’eutanàsia, i com volem morir, ell també va voler obrir un camí en aquest camp”, afegeix.

De la seva banda, Manel Barceló diu que ha estat “un regal” com a intèrpret poder encarnar Lluís Maria Xirinacs, i particularment en una història centrada en el seu desenllaç. Barceló, que com Anna Alarcón creu que la figura de l’activista ha estat injustament tractada i massa oblidada, insisteix que el seu adéu no va ser un suïcidi. L’actor recorda bé la intensitat emocional del rodatge, al mateix Pla de Pagot (al peu del Taga, al ripollès) i confia que les imatges “hagin quedat estupendes”. Si més no, Alarcón considera que hi ha “molta poesia” i “respecte” en l’aproximació que en fa el film, lluny de jutjar el seu darrer gest.

Xirinacs la va visionar com un acte de sobirania personal, però també amb la secreta intenció que servís d’exemple i guia dels seus pensaments filosòfics i polítics. Per ell, un acte gloriós era sempre una acció transformadora que pertorbava l’harmonia dels sistemes. “Entendre el com i quan morir com un acte de llibertat, que és personal i intransferible”, explica Ventura Durall, director i coguionista al costat de Jordi Lara, l’escriptor del llibre en què es basa aquesta pel·lícula per a televisió.

El record del seu Nebot

El nebot de Xirinacs, Jordi Farrés Xirinacs, té una petita aparició al final del film i aquest dijous ha assistit a la presentació del film per a la premsa. Farrés recorda el seu oncle com el més especial de la família, una persona amable i sensible que alhora “sempre feia la pregunta perquè un pensés allò que deia”.

Com a tots, la mort del seu tiet el va agafar per sorpresa. Després però, diu, la van “entendre”. “Ell era una persona lliure, independentista fins i tot amb la vida; ell decidia i ningú podia imposar-li quan moria, i ho hem de respectar”, defensa.