Tristes i realistes paraules de Marc Márquez per culpa de la lesió FOTO - Europa Press
Marc Márquez està tenint molts problemes
El pilot espanyol de MotoGP Marc Márquez (Repsol Honda) ha reconegut aquest diumenge que “fins a la lesió” al braç durant la temporada passada “semblava un superheroi”, perquè sempre era “guanyar i guanyar”, però ha insistit que és “una persona humana”, alhora que ha reiterat que l'”objectiu” per a aquest curs és “tornar a lluitar pel Mundial”, ja que “no té sentit seguir corrent omplint la graella”.
“Vull transmetre qui és el Marc, no està fet amb l’objectiu de transmetre alguna cosa en concret. Fins i tot la lesió semblava un superheroi, era guanyar i guanyar, però sóc una persona humana, i et pot passar qualsevol cosa. És important no veure només el esportista idíl·lic, al superheroi, hi ha altres coses”, va expressar Márquez sobre el seu documental ‘Marc Márquez: ALL IN’ abans de la ‘premiere’ a Plaça d’Espanya.
El vuit vegades campió del món va ser el protagonista en una roda de premsa prèvia a l’estrena del primer capítol de la seva nova sèrie documental, que es podrà veure íntegra a Prime Vídeo des d’aquest dilluns. “‘ALL IN’ és el meu estil de vida, la meva filosofia, és el que ha passat aquest any, amb la mudança, l’operació… Tot això es veu reflectit al títol, és humanitzar un esportista, arribant a tota mena de públic”, va explicar sobre el nom elegit per al projecte (‘amb tot’, en espanyol). “Al documental em veig a mi, sóc així.
T’exposes a tot, i fa cinc anys no estava preparat mentalment, però ara ja amb 30… Estic preparat per no agradar-li a tothom, no has de ser la persona perfecta, no existeix això… Aquest any han passat moltes coses, la mudança a Madrid, canvi de representant, la decisió del braç… Es toquen tots els temes de la meva carrera, com el tema Valentino, i has de parlar amb sinceritat “, va afegir. El de Cervera va admetre que, encara que “sempre” ha estat “molt alegre i obert” a la “faceta professional”, “mai” havia ensenyat el seu “nucli”. “La lesió em va fer pensar per què tant hermetisme.
M’ha fet ser més dur, més madur, i no tenir por d’exposar-me. Volia anar amb tot, era això o retirar-me, anar amb tot o retirar-me. I ha valgut la pena. He aconseguit acostumar-me a la càmera ia la gent, ens feia desconnectar”, va relatar sobre com va ser tenir les càmeres al seu dia a dia.
