Oscar Garcia
Òscar Garcia Junyent conmou a l’audiència de ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio
Òscar Garcia Junyent va ser una de les promeses de la Masia als anys 90. Va debutar amb el primer equip del FC Barcelona a la temporada 1993-1994 sota les ordres de Johan Cruyff i després va marxar un any cedit a l’Albacete. La temporada següent va tornar al Camp Nou i s’hi va estar fins l’any 1999. No va tenir gaire continuïtat tot i que els seus registres golejadors no van ser dolents: 21 gols en 64 partits. D’aquella època es recorda una forta bronca que va rebre per part de Louis Van Gaal.
Posteriorment va marxar a Valencia i Espanyol i un cop retirat va començar la seva carrera com a entrenador sent el darrer d’ells l’Stadde de Reims francès. Fa poc l’Òscar ha partit un cop molt dur a nivell personal, la mort de la seva filla Mariona de només 21 anys per culpa d’un càncer. Roger Escapa l’ha entrevistat a Catalunya Ràdio i els oients s’han emocionat amb les paraules de l’ex futbolista.
“Estem acceptant-ho, no hi ha més remei, un cop molt dur, és una cosa antinatural. Hem de mirar endavant, continuar forts. Jo molt pendent de les dues filles. Els adults tenim més recursos però les nenes no ho poden entendre. El càncer va durar anys, semblava que amb la primera operació ja no li tornaria a passar si sobrevivia un temps, però aquest temps no va arribar, va recaure”, va assegurar Òscar Garcia Junyent.
L’ex del Barça aprofitava per donar les gràcies als professionals sanitaris que van atendre la seva filla: “Han sigut uns anys sense descans. Malauradament els doctors ens van avançar uns mesos abans que podria passar. Parlar-ne és important. No som els primers ni els últims a qui els passi. Estem agraïts a Sant Joan Dedeu, al Taulí… La dona del Genís, el meu germà, és infermera del Taulí i ens va ajudar en els últims dies. És bo parlar-ne. No podem parar-nos. Hi ha dues nenes més”.
Finalment l’Òscar explica que ha donat un consell molt valuós a les seves altres dues filles: “Aquesta desgràcia sempre la tindrem. A les nenes els dic ‘això és el més dur que passareu a la vida. Ploreu quan heu de plorar. Que no us diguin que heu de ser fortes. Ploreu quan vulgueu’. Jo em pregunto per què no m’ha tocat morir-me a mi? Podria haver-me passat a mi. Ella tenia tota una vida al davant. No pots controlar el que et ve sinó com t’ho prens. I els meus pares, que han hagut d’enterrar una neta“.