Oriol Mitjà parla de la mort i de la seva depressió

Oriol Mitjà explica moltes intimitats

Estem a la recta final de la pandèmia i hem començat un procés de ‘gripalització’. Tant és així que hi ha moltes veus que demanen flexibilitzar encara més les restriccions i eliminar les poques que encara queden en vigor, és a dir, eliminar les mascaretes a l’interior. De fet, hi ha països capdavanters a Europa, com Dinamarca, que ho han fet i no els ha anat tan malament.

Oriol Mitjà és i ha estat una de les veus més importants des de l’inici de la crisi sanitària. En alguns moments, ha estat crític amb l’antiga conselleria de Salut, liderada per Alba Vergés i no ha ratificat algunes de les mesures que s’han pres des del Procicat. El seu tarannà proper ha fet que es guanyés la simpatia del poble de Catalunya, que ha llegit els seus llibres i també sempre l’escolta atentament.

Mitjà, a més de parlar de Covid, no té mai cap problema en parlar de la seva vida personal. Fa missions humanitàries a Papua Nova Guinea i explica, com Toni Cruanyes, com va tenir problemes amb la seva homosexualitat. En una entrevista concedida a La Contra de La Vanguardia ha parlat de sentiments molt personals i ha parlat de depressions i de mort.

“Estic trist, esgotat, cansat, desesperançat i frustrat sabent que no podré canviar el món. El món real és cinisme, frivolitat i egoisme. He perdut el sentit de la meva vida”. Defineix també que vol dir tenir una depressió: “No et ve de gust estar viu”. També diu de què creu que es morirà: “Cáncer. Si llegas a viejo, aparecen el cáncer o la demencia”.

L’entrevista es va fer viral i va ser comentada a xarxes socials. Tots els lectors de La Vanguardia, tant els lectors en paper com digitals, van quedar sorpresos pels missatges d’Oriol Mitjà. La fredor a l’hora de parlar de malalties mentals i de la mort va xocar i molt.