Oriol Junqueras s’emociona amb la República espanyola i diu que Catalunya forma part dels pobles d’Espanya

Oriol Junqueras es treu la careta i demostra el seu espanyolisme

L’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha publicat un article al diari digital Crític que ha estat titulat com a REPUBLICANS I COMUNISTES, VERS LA REPÚBLICA CATALANA. L’escrit també està signat per Héctor Sánchez Mira, secretari general de comunistes de Catalunya. Els articulistes fan un repàs del moment històric actual que viu Catalunya i s’emocionen assegurant que Catalunya forma part dels pobles d’Espanya.

L’argument d‘Oriol Junqueras és el mateix argument que feia servir l’ex portaveu d’ERC al Congreso de los Diputados, Joan Tardà i el seu successor, Gabriel Rufián. Els dirigents d’Esquerra Republicana han passat de representar un partit independentista i defensar l’alliberament nacional a defensar romandre a Espanya com una autonomia més i sense cap valor afegit.

Oriol Junqueras vol lluitar per trencar la monarquia espanyola i formar una república dels pobles ibèrics

Actualment, el discurs d’ERC no s’allunya gaire del dels Comuns i de Podemos. Defensen, amb la boca petita, el dret a l’autodeterminació (sempre que estigui pactat amb l’Estado) i ja no parlen d’independència. El seu principal objectiu és, sense cap data límit, aconseguir tornar a convocar la taula de diàleg i seure amb l’Estado español per parlar d’alguna cosa. Vegem algunes de les perles:

“El catalanisme republicà i progressista sempre ha estat sensible amb les lluites i anhels de la resta de pobles de l’estat espanyol”, diu Junqueras, deixant clar que és més important que els espanyols tinguin una república que no pas que Catalunya deixi de pertànyer a Espanya.

“Francesc Macià, independentista com era, el 14 d’abril de 1931 va proclamar la República Catalana com a estat integrant d’una federació ibèrica, en compliment del Pacte de Sant Sebastià del 1930. El seu successor, Lluís Companys, proclamava, a l’octubre del 1934, l’Estat Català dins la República Federal Espanyola“.

“Més endavant en el temps, no podem oblidar el paper central en la lluita antifranquista que va desenvolupar el PSUC durant els anys seixanta i setanta. Aquest fet el va portar a convertir-se en el partit de referència per a moltíssimes persones en la lluita pels drets socials, però també per l’alliberament nacional de Catalunya. I això va ser així, precisament, perquè el PSUC va saber fer de les dues lluites una de sola”, afegeix, lloant la feina d’un partit espanyol i deixant clar que la lluita comunista i republicana és compartida amb els republicans i els comunistes espanyols.