Nova humiliació del PSOE al processisme amb el programa electoral socialista
El PSOE demostra que no hi ha cap diferència entre un govern d’ells o un del PP malgrat que el processisme els vol regalar els vots “a cambio de nada”
El programa electoral del PSOE per a les eleccions del 23-J considera “superada” la “situació de ruptura” i la “greu crisi constitucional motivada pel procés independentista a Catalunya”, i aposta per “consolidar la cohesió territorial” en una “Espanya plural” sense fer cap referència explícita a la taula de diàleg entre el govern de la Generalitat i l’Estat.
En canvi, promet “seguir avançant en el procés d’institucionalització entre institucions” amb una “reforma de la Conferència de Presidents” per “reforçar la solidaritat interterritorial i la millora de les polítiques públiques”. Tampoc fa referència a la immersió lingüística ni al traspàs de Rodalies, tot i que sí que es compromet a fer inversions per “millorar” i ampliar la xarxa.
El document, de 263 pàgines, fa bandera del fet que “han estat els governs socialistes els que han aconseguit posar punt i final als grans desafiaments independentistes” perquè el PSOE “ha treballat, treballa i treballarà per avançar en la integració de la cohesió territorial que, de la mà de la cohesió social, garanteixi la convivència i la concòrdia entre tota la ciutadania espanyola”.
“Espanya avui està més cohesionada, unida i integrada que el 2018”, quan “el nostre país va patir una greu crisi constitucional motivada pel procés independentista a Catalunya”, i quan “la divisió es va traslladar des de les institucions als carrers” i “va generar una fractura social i emocional que va tenir efectes en bona part dels sectors que componen la societat catalana”, sosté.
Destaca el descens de l’independentisme
En aquest sentit, el programa sosté que el govern del PSOE “ha afrontat amb valentia” el conflicte i “ha treballat per recuperar la convivència i construir un projecte de país on tinguin cabuda tots els territoris”. “Només el temps permetrà valorar amb justícia l’èxit assolit”, apunta, però “s’ha superat la situació de ruptura que existia fa cinc anys” i “el nombre de persones contràries al marc constitucional ha caigut de manera abrupta a Catalunya, tal com demostren les enquestes realitzades per organismes com el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya”.
Amb tot, el PSOE recorda que el “desafiament” dels socialistes continua essent “consolidar la cohesió territorial com a principi estructural de tota l’acció política” per “garantir l’adequada integració dels territoris en una Espanya plural”.
El document també critica durament la gestió del conflicte territorial per part del PP, que “prova de patrimonialitzar els símbols comuns i imposar una idea d’Espanya on només hi caben ells promovent l’enfrontament entre territoris”.
“Mentre ells continuen amb les seves crítiques desmesurades i la seva estratègia de deslegitimació de les institucions democràtiques, són els socialistes els qui dia a dia enfortim la unitat i la cohesió territorial a Espanya”.
Una ‘Llei de cohesió territorial’
En aquest marc, el PSOE assegura que “la cogovernança és el millor instrument per renovar l’esquema de relacions entre les comunitats autònomes i l’Estat”, perquè les administracions públiques “ja no són òrgans estancats que pugnen per exercir més competències”, sinó que formen part “d’un sistema que vetlla per la protecció de l’interès general” que ha de funcionar “de manera harmònica i coordinada”.
Per aquest motiu proposen aprovar una ‘Llei de cohesió territorial i foment de la col·laboració’ que permeti “posar en pràctica les lliçons apreses durant la pandèmia”, i que inclourà “un marc comú per incentivar la cooperació en matèria de prestació de serveis essencials, compartir dades estadístiques o la necessitat de coordinar les polítiques autonòmiques d’ordenació del territori i crear un paisatge harmonitzat i protegit”.
També aposten per “continuar amb el procés de desconcentració de seus d’entitats públiques estatals i autonòmiques” i per reconèixer la Conferència de Presidents com “el màxim òrgan de cogovernança”. A més, prometen una reforma del Senat per convertir-lo en una “autèntica cambra de representació autonòmica” i crear una estructura que coordini la celebració de les conferències sectorials i que estableixi la interrelació amb la Conferència de Presidents.
Sense referències a la llengua a l’escola
El programa del PSOE no fa cap referència a la llengua a l’escola. Sí que aposta reforçar la participació de l’alumnat en l’Educació per a la ciutadania. En aquest aspecte, els socialistes sostenen que faran del “criteri per a la veracitat en el joc polític” una de les seves “prioritats”, per “garantir futurs ciutadans i ciutadanes responsables i implicats en el bon funcionament de la democràcia i en la defensa dels drets humans”.
Llengües “cooficials”
El programa fa diverses referències a les “llengües cooficials” però sempre de la mà del castellà en el marc del PERTE de la Nova Economia de la llengua, que segons el PSOE servirà per impulsar tant el castellà com la resta de llengües de l’Estat. “El castellà i les llengües cooficials són uns recursos d’enorme valor i potencial que hem de cuidar, potenciar i aprofitar com a llegat per al benestar de les següents generacions, obrint opcions i oportunitats als nostres joves”.
Rodalies
El PSOE no fa cap referència al traspàs de rodalies, però sí que es compromet explícitament a “millorar” la xarxa de Rodalies de Catalunya i de ‘Cercanías’ a l’Estat. “Ens comprometem a millorar la inversió en la xarxa convencional i a augmentar les inversions per a la millora en la infraestructura i els serveis”, apunta.
A més, promet que “ampliarà” les xarxes de Rodalies per “arribar a més àmbits” amb “noves línies i estacions accessibles amb una renovació integral de les instal·lacions i del parc mòbil ferroviari”.
També assegura que augmentarà el nombre de trens declarats com a obligacions de servei públic “de manera especial a Cercanías i Rodalies”, de manera que “es redueixin les incidències per culpa del material rodant”.