S'estrena un dels films més esperats de l'any: Nausicaa Bonnín en el paper de Neus Català
Nausicaa Bonnín: “El llegat de Neus Català és la memòria històrica i ‘Un cel de plom’ és un pas més per a no oblidar”
Nausicaa Bonnín es posa en la pell de Neus Català, activista antifeixista i una de las últimes supervivents del camp d’extermini de Ravensbrück, a la pel·lícula ‘Un cel de plom’, l’òpera prima de Miquel Romans. En una entrevista amb l’ACN, l’actriu confessa que va ser una gran responsabilitat interpretar el paper de Català, a qui descriu com “una dona super forta, amb les coses molt clares, molt decidida i a la vegada li veus la fragilitat” ‘Un cel de plom’, l’adaptació lliure del llibre homònim de Carme Martí, arriba aquest dissabte al BCN Film Fest i s’estrena la setmana que ve als cinemes.
La història se centra en el retorn a França d’una jove Neus Català, l’any 1945, després d’haver estar presonera de l’exèrcit nazi i de fer treballs forçosos en una fàbrica nazi a Txecoslovàquia. Mentre recupera la seva vida en llibertat, Català, feminista i republicana, rememora els fets viscuts un any abans, quan amb un grup de dones va sabotejar la fàbrica de producció de bales on els nazis les feien treballar, a Txecoslovàquia. Van ser conegudes com El Comando de les Gandules.
”És una responsabilitat enorme convertir-te en algú que existeix i algú com la Neus Català, que representa tant per a la nostra memòria històrica”, diu Bonnín. L’actriu es va llegir el llibre de Carme Martí, publicat l’any 2012 per Àmsterdam, que és “un document bàsic” per conèixer Català i després va parlar molt amb el director de la cinta i va fer molta feina de recerca. A partir d’aquí, en base al guió, va intentar connectar en cada moment amb el que estaven explicant.
Apunta que històries com les de Neus Català són tan llunyanes que a vegades és fa molt difícil arribar a entendre el nivell de dolor i de patiment del que va passar. “El gran llegat de Neus Català és la memòria històrica i ‘Un cel de plom’ és un pas més cap a aquest camí de seguir recordant i no oblidar”.
L’actriu remarca que Català no volia ser recordada com la protagonista d’un moviment. “Ella destacava que formava part d’una comunitat i d’un grup de dones que van lluitar”, apunta. “Ella ha estat l’estàndard de seguir la memòria i que no ho oblidéssim. No va pretendre mai ser protagonista de tot això”, comenta.
Reconeix que li va sorprendre molt el caràcter que tenia Neus Català: “Era una dona super forta, amb les coses molt clares, molt decidida i a la vegada li veus la fragilitat que hi ha al darrere” pel passat que va viure. Bonnín recorda que en veure fotos de Català quan era jove es va adonar que era una dona molt moderna i feminista.
La duresa del rodatge
Bonnín explica que el rodatge del film va ser “especialment dur” i “difícil” perquè l’equip de la producció va passar molt fred. “Són rodatges durs que, en aquest cas, va molt lligat amb el que estàs explicant i això ens jugava molt a favor”, destaca.
Juntament a Bonnín, completen el repartiment Rachel Lascar, Roger Batalla, Iria de Rio, Natalia Barrientos, Paula Vélez i Laura Conejero.
L’òpera prima de Miquel Romans és una adaptació lliure del llibre homònim de Carme Martí publicat l’any 2012 i una producció de Principal 2 Films i Comando de Gandulas AIE en coproducció amb TV3.