El moviment de la Casa Real per censurar que es parlés d’identitat catalana al casament de Cristina i Urdangarín

La Casa Real va vetar el discurs de l’arquebisbe de Barcelona

Hi havia una època en què els Borbons ho controlaven tot. La premsa no informava de cap dels seus escàndols i fessin el què fessin eren aplaudits. Els índex d’aprovació per part de la ciutadania eren elevadíssims i si ells deien A es feia A. Passaven per sobre de tot i de tothom. N’hem conegut molts exemples però un recent llibre sobre l’època daurada dels Borbons explica moltíssimes més anècdotes.

El llibre està escrit per Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote i porta per títol “El Jefe de los Espías”. I qui és el jefe de los espías? Doncs Emilio Alonso Manglano, un Teniente General del Ejército Español que va ser el director del CESID (actual CNI) entre 1981 i 1995. Anys foscos de la política espanyola amb assumptes tan tèrbols com els GAL i els escàndols (que aleshores es tapaven) de Juan Carlos I.

Al llibre es parla de moltes coses i l’antic rei dels espanyols és un dels temes centrals. Amants, tripijocs, comissions… tot el què s’amagava i que ara ningú té por a explicar. També intervencions polítiques de l’emèrit. Manglano ho sabia tot, fins i tot quan ja no era el cap del CESID. L’any 1997, dos anys després de deixar el càrrec, sabia perfectament què pensava Juan Carlos I del seu nou gendre (i del que ja tenia) i què va passar amb l’arquebisbe de Barcelona, el ja mort Ricard Maria Carles.

En aquest sentit, Juan Carlos I i la Casa Real van imposar un canvi a l’homília. Es parlava d’identitat catalana. I això no ho podien permetre. Vergonya: “Mi yerno Marichalar es un gilipollas. El novio de Cristina bien. Se casan en Barcelona. Ha habido que cambiar la homilia del obispo Ricard Maria Carles, hablaba de la identidad catalana”.