Mor aquest conegut vidrier i pintor català
El vidrier i pintor Joan Vila-Grau, autor dels vitralls de la Sagrada Família, mor als 90 anys
El vidrier i pintor Joan Vila-Grau, autor dels vitralls de la Sagrada Família, ha mort als 90 anys, segons han confirmat fonts de la Sagrada Família. Va ser director de l’Institut del Vitrall de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Va rebre l’any 2010 la Creu de Sant Jordi. “La seva contribució al món de l’art és enorme”, ha destacat el Departament de Cultura a través d’una piulada.
Vila-Grau va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que ho va abandonar per dedicar-se professionalment a la pintura. Interessat per la renovació de l’art litúrgic, va ser un dels membres destacats de la nova etapa del grup Ars Sacra, del qual formà part del 1960 al 1974.
L’artista ha destacat sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, com destaca Enciclopèdia Catalana. La seva obra és present a Barcelona, entre d’altres, l’església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962; Llars Mundet, 1963; església Verge de la Pau, 1964 i 1966; Orfeó de Gràcia, 1978; Bellesguard, 1979; església de Nostra Senyora de la Pau, 1985 i 1993; Conselleria d’Economia i Finances, 1989; església de sant Gregori Taumaturg, 1994); a Sabadell (Caixa d’Estalvis, 1968, 1970 i 1990); Sant Sadurní (Caves Codorniu, 1970); al Vendrell (Auditori Pau Casals, 1980); a Vilafranca del Penedès (Caixa d’Estalvis, 1986), i altres poblacions de Catalunya, com també a Andorra (parròquia de les Escaldes, 1981), Alaior (parròquia, 1972), Ciutadella (monestir de Santa Clara 1993), Saragossa (1955), Granada (1968), Madrid (1968), Cadis (1970), Corrientes (Argentina) i Cincinnati (EUA).
El 1999 va rebre l’encàrrec de realitzar els vitralls de la Sagrada Família , els corresponents als finestrals de la Resurrecció (2002), de la Llum (2003), de l’Aigua (2004), de la Nativitat (2005), incolors (2006), de les capelles absidals (2009), de la Vida (2009) i de la Pobresa (2010).