Mor Lluís Comeron
Mor l’arquitecte i exdegà del COAC Lluís Comerón als 61 anys
L’arquitecte mataroní Lluís Comerón i Graupera va morir dimarts de manera inesperada als 61 anys segons informa el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), institució que presidia des del 2017. Abans d’aquest càrrec Comerón va ser degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) entre els anys 2010 i 2018. Implicat en les polítiques urbanístiques, va ser un dels impulsors de la Llei de l’Arquitectura –aprovada el 2017-, així com del Pacte per la Renovació Urbana.
Va formar part de l’equip redactor de les bases del concurs per la millora de Mataró Centre i va promoure la renovació de la seu del COAC. Comerón tenia el seu estudi d’arquitectura a Sant Cugat del Vallès, localitat on residia des de feia anys.
Nascut a Mataró l’any 1960, Comerón es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) a finals dels 70. Com a professional, va treballar primer al servei d’altres arquitectes i després va obrir el seu propi despatx a Sant Cugat del Vallès. Va treballar en un ampli espectre de projectes, des d’edificis d’habitatges fins a espais públics, passant per equipaments públics (escoles, centres de salut i penitenciaris) i culturals.
Entre les reaccions a la seva mort hi ha la del mateix COAC, que l’ha recordat com una persona que “va treballar sense descans per l’arquitectura i els seus professionals”. En aquest sentit, Comerón es va oposar a l’avantprojecte de llei de col·legis i serveis professionals que volia tirar endavant el govern espanyol presidit per Mariano Rajoy, i que preveia anul·lar l’obligatorietat de col·legiar-se en diversos àmbits professionals, entre ells l’arquitectura.
La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha expressat també en una piulada el seu condol tot recordant com va conèixer l’arquitecte durant els treballs preparatoris de la llei de Territori. I la nova delegada del govern espanyol, Ma Eugènia Gay, ha lamentat el seu adéu prematur i ha rememorat el “treball estret” que va mantenir amb l’arquitecte a través de l’Associació de Col·legis Professionals de Catalunya.