La millora de l'Olympique de Marsella aquests darrers anys
LA IRREGULARITAT DE L’OLYMPIQUE DE MARSELLA, EL PA DE CADA TEMPORADA
A l’inici de cada temporada, tots els equips de la Ligue 1 tenen el mateix objectiu, el qual és evitar que el París Saint-Germain aixequi el títol al final de la temporada. Un dels clubs que es postulava per arrabassar-li el títol al club de la capital era l’Olympique de Marsella, qui l’any anterior havia finalitzat segon. Per aconseguir-ho, l’equip va contractar a Igor Tudor, qui la temporada anterior havia estat entrenant a un Hellas Verona que va ser una de les revelacions de la màxima divisió italiana.
A més va incorporar a quinze futbolistes per un preu aproximat de setanta-cinc milions d’euros, tot i que cal dir que alguns dels jugadors es trobaven cedits i el Marsella se’ls va quedar amb propietat. Entre les cares noves destacava la d’Alexis Sánchez, qui ha complert amb les expectatives, de fet, ha estat el màxim golejador de l’equip als seus trenta-quatre anys amb divuit gols.
La primera patacada forta va arribar abans del Mundial, quan van caure eliminats de la Champions League de la forma més cruel possible. L’Olympique de Marsella tornava a jugar la fase de grups de la lliga de campions després de dos anys d’absència i pretenia millorar el resultat, i és que només havia sumat tres punts i fou el cuer del grup. Els francesos arribaven a la darrera jornada sent últims del grup, però tenien opcions de ser primers.
Al minut noranta-quatre del partit, el qual era contra el Tottenham, l’Olympique era tercer de grup i se n’anava a l’Europa League, però això ho desconeixen els jugadors, qui es pensaven que l’empat no els servia per res, així que aquests es van bolcar en atac a la recerca del gol de la victòria, però el que va succeir és que sobre la botzina, Pierre-Emile Hojbjerg va anotar un gol al contraatac i va enviar l’equip de la Costa Blava a la quarta posició.
A mesura que anaven avançant les jornades, el PSG s’anava deixant punts pel camí, de fet, podríem dir que hem estat davant d’un dels pitjors PSG dels últims anys, així que era una oportunitat única pel Marsella d’aconseguir el títol per desena vegada i per primera vegada en tretze anys, però si l’equip de Messi es deixava punts, l’Olympique de Marsella se’n deixava més.
Això succeeix cada temporada, enguany, s’ha deixat quaranta-un punts i, malgrat que alguns es poden entendre, d’altres són per posar-se les mans el cap, com ara les dues derrotes contra l’Ajaccio, equip que ha perdut la categoria. Si vols ser campió de lliga, no pots tenir tantes ensopegades, i és que des de la temporada 2010/11 que es queda a més de deu punts de la primera plaça i en aquest segle XII encara no ha acabat cap lliga amb vuitanta punts o més, que és la xifra que acostuma a tenir el campió.
El Marsella ha estat incapaç d’aprofitar les punxades del PSG, qui l’únic que li ha pogut posar les coses difícils ha estat el Lens. Finalment, l’equip ha acabat la temporada tercer, a dotze punts del títol. Ha sumat vint-i-dues victòries, set empats i nou victòries, i la temporada que ve jugarà la fase prèvia de la Champions League, on entrarà a la tercera ronda. En cas de derrota, anirà directament a l’Europa League.
Una altra patacada fou la de la Copa francesa, on després de superar rivals com l’Stade Rennais o el PSG va caure eliminat als quarts de final contra l’Annecy, un club que ha acabat la temporada en descens a la Ligue 2, la segona divisió, als penals.
L’Olympique de Marsella tenia l’oportunitat de tornar a aixecar un títol després de més d’una dècada, ja que era el favorit, però la va tornar a desaprofitar. Tot aquest cúmul de successos comencen a cansar a l’afició del Marsella, qui ja ha demostrat que és una afició molt exigent, fruit d’això, és molt difícil que un entrenador duri dues temporades, de fet, n’han tingut tres en les últimes quatre temporades i Igor Tudor ja dit que no continuarà. L’únic campió francès d’una Champions League fa molt de temps que no guanya un títol i també fa molt que no s’hi queda a prop.