
Miguel Ángel Revilla
Miguel Ángel Revilla va les delícies de l’espanyolada utilitzant el nom de Catalunya
El president de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, l’històric Miguel Ángel Revilla, per tenir contents els seus votants i els seus seguidors, ha atacat Catalunya amb els insults habituals. Ha arribat a parlar de “pesadilla catalana” per definir les aspiracions nacionals del nostre poble. D’aquesta manera, se suma a les tesis de l’oposició, de la dreta espanyolista de Vox, PP i Ciudadanos.
Segons Miguel Ángel Revilla, el malson català, és a dir, la “pesadilla catalana”, no desapareixerà amb els indults. Una manera de dir que és contrari a aquesta mesura de gràcia que ha proposat el Gobierno d’Espanya a favor dels presos polítics i amb la qual podrien sortir ben aviat dels centres penitenciaris. Tot i que els anys que hi porten tancats ja no tornaran i no es poden compensar de cap manera.
En una entrevista a la Sexta Noche, Miguel Ángel Revilla, ha aportat que “si els indults fossin perquè desaparegués el malson català, jo ho entendria, però no desapareixerà”. Segons Revilla, Sánchez està en un “bucle diabólico”. En aquest sentit, ha assegurat que “és un error pensar que amb això els contentes. Per a què? Per a seguir governant amb ells? Està en un bucle diabòlic Pedro per les concessions”.
El dirigent del Partit Regionalista de Cantabria es mostra contrari als indults perquè considera que els polítics catalans no han mostrat penediment i perquè asseguren que tornarien a repetir els seus actes. En realitat, vol que el càstig sigui etern, igual que l’ànim de venjança. Voldrien un altre fi per als presos polítics molt diferent a la presó.
Finalment, Revilla ha apostat per un canvi de cicle a l’Estado español. Contràriament el que asseguren alguns mitjans de comunicació de l’esquerra, el president càntabra considera que els resultats de la Comunidad de Madrid sí són extrapolables al conjunt de l’Estado español. Revilla considera que Isabel Díaz Ayuso ha obert un meló i que quan Pedro Sánchez convoqui eleccions, serà el PP qui guanyarà aquests comicis i Pablo Casado serà el proper president.
En aquest sentit, l’esquerra va fer aigües. Ayuso va sumar més que tots els partits d’esquerres junts. La presidenta es va fer amb 64 diputats i va superar Más Madrid, PSOE i Podemos sumats. Pablo Iglesias va fer el ridícul i va aconseguir el pitjor resultat de l’Assamblea. El pitjor resultat parlamentari, és clar, perquè la humiliació de Ciudadanos va ser majúscula. El partit d’Inés Arrimadas i d’Edmundo Bal no van aconseguir cap diputat i es van quedar fora de l’hemicicle madrileny.
Revilla ha demanat que no s’interfereixi en la decisió dels jutges i magistrats. És a dir, ha demanat que el poder executiu del qual forma part Pedro Sánchez no esmeni les decisions del poder judicial si aquestes no agraden. Tot i això, ha assegurat que els indults són una mesura de gràcia prevista per la Llei, de manera que qualsevol govern té la potestat d’aplicar-los.
No perquè ho digui Miguel Ángel Revilla. Sembla evident que el Gobierno d’Espanya de Pedro Sánchez i companyia assumirà un cos polític important. Tota l’oposició en bloc i molts dels votants socialistes han mostrat el desacord amb aquesta mesura. Queda clar que la dreta prefereix l‘”España roja” abans que “rota” i també a la inversa. La dreta prefereix que siguin els “comunistas y bolivarianos” qui dormin a Moncloa abans de veure una España “rota” amb una Catalunya independent.
Com era d’esperar, tant els jutges del Tribunal Supremo com la Fiscalia adscrita a aquest òrgan judicial són contraris a la concessió d’aquests indults. Diuen que els presos polítics (ells diuen “condenados por sedición”) no han mostrat penediment i la mostra més clara és la de Jordi Cuixart que, atès el seu activisme, ha repetit en més d’una ocasió la seva voluntat de reiterar els seus actes fins aconseguir la República Catalana.