Qui és MedCities i què fa per combatre la crisi climàtica? Us expliquem tots els detalls i parlem amb el seu secretari general

MedCities neix a Barcelona l’any 1991

MedCities es crea l’any 1991 a Barcelona. És una associació formada per 73 ajuntaments i unions de municipis de 17 estats diferents, tots pertanyents a les tres ribes del mar Mediterrani. Sota els seus tres principals eixos d’actuació—igualtat econòmica i social, desenvolupament sostenible i mitigació de la crisi climàtica—, l’ens té com a missió promoure la cooperació entre ciutats i el desenvolupament urbà sostenible en l’àmbit local dins de la regió Mediterrània.

D’aquest concepte s’han desprès, des de la creació de Medcities, més de 50 projectes implementats (17 el 2022), sempre lligats a la protecció del litoral o a temes de planificació estratègica de ciutats; projectes desenvolupats amb finançament tant europeu com català. I és que la xarxa compta amb el suport de les principals institucions dels país, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Amb aquesta idea com a nucli, MedCities ha encetat un cicle de diàlegs que vol tractar la dimensió local de les relacions euromediterrànies. El cicle, que es desenvoluparà al llarg de 2023, és un espai de debat i intercanvi entre representants de l’AMB, la Generalitat de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona i representants electes d’autoritats locals i/o subestatals de la Mediterrània. Aquest esdeveniment de MedCities, obert tant a la premsa com a la ciutadania, girarà entorn de tres grans objectius:

• Reivindicar el paper de MedCities com a pont entre les ciutats de la Mediterrània.
• Donar a conèixer la seva feina al gran públic català. Després d’una trajectòria de tres dècades i el reconeixement internacional com a instrument de cooperació al desenvolupament i de diplomàcia local, MedCities vol explicar-se davant la ciutadania catalana.
• Posar de manifest la necessitat de continuar treballant per una Mediterrània més unida, en la qual el paper de les autoritats locals i les ciutats ha de ser fonamental per fer front als nombrosos reptes compartits com l’emergència climàtica, les desigualtats, el desenvolupament humà i econòmic o les migracions.

Parlem amb el Sr. Josep Canals, secretari general de Medcities, que ens ajudarà a trobar solucions davant d’aquest greu escenari d’escalfament global i canvi climàtic.

Qui és Medcities i quanta gent treballa a favor d’aquest projecte?

MedCities és una associació a dia d’avui formada per 73 ajuntaments membres. L’associació va néixer el 1991 a Barcelona i des d’aleshores ha dut a terme i implementat més de 50 projectes de diverses temàtiques: Desenvolupament econòmic, cohesió social, planificació estratègica de ciutats, medi ambient i sostenibilitat o serveis urbans sostenibles, entre d’altres.

MedCities dona suport al procés de projectes des de la idea fins a la implementació en aquests àmbits i proporciona als membres recursos, experiència i assistència tècnica.

El principal objectiu de MedCities és posar en pràctica els projectes –seguint els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030- a les ciutats membres, així com oferir accions de capacitació i assistència tècnica a les autoritats locals de la Mediterrània.

El canvi climàtic és una realitat?

A dia d’avui és innegable. És més que una realitat teòrica; és un fet que ens afecta en el dia a dia, a la ciutadania i per tant, a les ciutats, especialment les mediterrànies. També afecta greument els ecosistemes naturals.

Però m’agrada ser acurat i no parlar de ‘canvi’-perquè un canvi és una evolució i quelcom que fins i tot es podria veure com a positiu- sinó que parlem de ‘crisi climàtica’, perquè és el que estem vivint: una crisi ambiental que genera molts problemes socials: desplaçaments de persones per pujada de les temperatures o el nivell del mar; problemes medi ambientals greus com la falta d’adaptació ràpida de les espècies autòctones o riscos generals com pluges fortes localitzades, greus sequeres, incendis més severs, etc… i evidentment tot això té un impacte econòmic claríssim a les ciutats que són les primeres que han de fer front als problemes derivats.

Ja és massa tard o som a temps de frenar-lo?

Fa més de 20 anys que parlem de la crisi climàtica, i ara sembla que ens ha picat a la porta de cop! Però ja portem anys de greuge. En molts aspectes sabem que sí ,que ja hem fet tard i que hi ha efectes irreparables, però també cal ser positiu i mirar tots els projectes i iniciatives que treballen per a la mitigació i l’adaptació a aquesta crisi que ens envolta. Aleshores diria que no ho podrem desfer, però encara som a temps de fer les coses bé i com a mínim, no anar a pitjor. Els Estats han de posar molt de la seva part, i les ciutats, els ajuntaments, com a primeres implementadores de solucions, cal que tinguin el seguiment i els recursos per fer-ho possible. Cadascú de nosaltres té la força per canviar les coses: podem decidir què mengem i comprem, on, i de quina procedència; i podem decidir quin ús -i reús-hi donem. Decidir què vestim, on ho comprem i mirar on s’ha fabricat. Podem decidir com ens movem d’un lloc a l’altre i on i com passem les vacances… totes aquestes decisions que podem fer com a consumidors són la base per frenar la crisi climàtica i social, però no ho és tot. Cal que els Estats i les institucions europees -i per extensió, els fòrums mundials on es pacten les grans decisions- preguin accions clares i fermes.

L’hidrogen i les energies verdes són la solució?

Són una part de la solució: la primera és que ens hem de relacionar de manera diferent amb la natura: no ignorar-la sinó escoltar-la i aprendre’n. Les inundacions, sequeres i incendis agreujats en són una prova.

Cal consumir menys i de manera més eficient. Informar-nos de les conseqüències que tenen els nostres actes com a consumidors.

I després de tot això, cal que usem fonts energètiques amb menys impacte en el medi: la mescla de solar, eòlica, marítima, del sòl (el terra) en són clares. Si Catalunya fos demà independent, hauríem de tirar molts anys amb energia nuclear sobretot. Anem molt endarrerits en les fonts mencionades anteriorment.

Per al transport, gran culpable de les emissions de CO2 i altres gasos contaminants, l’hidrogen és una gran via. Però produir-lo vol molt energia. Per això cal que es fabriqui amb fonts renovables. Això és l’hidrogen verd. Una gran solució.

La seva associació aposta per la unió de les regions mediterrànies, cal estar units per frenar aquesta emergència climàtica

MedCities treballa amb les ciutats mediterrànies i ha demostrat que fer-ho en xarxa i compartir coneixements és la millor manera d’avançar. A més, proporcionem aquest diàleg fluid entre ciutats, entre alcaldes i alcaldesses que estan lluny en visions polítiques i lluny en kilòmetres, però que parlen un mateix llenguatge i tenen els mateixos problemes. MedCities treballa amb les autoritats locals per ajudar-les a implementar projectes reals i que tenen impacte en el dia a dia de la ciutadania, per això som útils.

I a més, som una de les institucions fundadores de la Mediterranean Cooperation Alliance, que en aquest cas sí és una unió d’institucions, una xarxa de xarxes, amb mirada regional mediterrània,que treballa com a grup d’influència que pretén posar en valor la governança transnacional multinivell a la conca i s’ha fixat l’objectiu d’establir la cooperació entre les autoritats locals i regionals i les institucions internacionals. Pròximament presentarem una iniciativa al parlament Europeu per a l’impuls d’una estratpegia macro-regional panmediterrània.

El seu principal objectiu és assegurar que els desafiaments locals i territorials siguin degudament considerats pels actors polítics mundials i mediterranis, d’una banda, tot contribuint a que l’Agenda Global s’adopti d’una manera consistent als territoris, d’una altra. A banda de MedCities, en són membres l’Euroregió Pirineus -de la qual ara la Generalitat de Catalunya és la Presidenta-, Comissió Intermediterrània de la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CIM-CRPM), l’Arc Llatí, l’Euroregió Adriàtica-Jònica.

Què diria als moviments escèptics o que neguen aquesta realitat?

Els moviments i pensaments que intenten desmuntar aquesta realitat sobre la crisi climàtica no tenen cap fonament ni base científica i precisament, es basen en aquesta falsa idea del ‘canvi’ com a concepte ampli que explica que al llarg de la història del món, el clima ha anat variant de forma ‘natural’. El que hem d’entendre ara és que és l’efecte dels humans i la sobre explotació dels recursos el que ens porta a una situació extrema i de difícil gestió com la que estem vivint avui dia.

Des de la revolució industrial que estem cremant carbó i petroli que estava emmagatzemat durant més de 50 milions d’anys sota terra. Això és un carboni que l’atmosfera no tenia i que ara estem enviant-lo a l’atmosfera en menys de 200 anys. És evident que això té uns efectes greus sobre el clima del planeta.

Cal desmuntar els falsos mites amb evidència científica, amb dades i amb exemples clars del que ja passa i continuarà passant si no reaccionem i prenem mesures, tant de forma individual com institucional.

Considera que les diferents administracions públiques fan prou o encara hi ha molta feina per fer?

Les administracions públiques locals, els ajuntaments, van a remolc de les grans decisions que es prenen a nivell Estatal o supraregional, per tant, no podem carregar el pes de les accions a les autoritats locals perquè sovint son les que menys recursos tenen per fer accions per ajustar-se a la crisi climàtica, i les que primer han d’implementar mesures i alhora, donar respostes a les demandes creixents de la ciutadania.

Quant als estats, de la Unió Europea o dels grans organismes internacionals, certament cal que es prenguin accions més estrictes i que se’n garanteixi el compliment. Parlant de la conca mediterrània, però també en general, no té sentit posar pressió als ajuntaments de ciutats o pobles amb mesures i lleis que cal que implementin sense que rebin l’acompanyament tècnic i finançament necessaris. I a més, cal fer molta divulgació perquè la ciutadania entengui les mesures que es prenen, per molt molestes que puguin ser; i un exemple clar el tenim avui en dia a Catalunya amb la sequera que patim i les mesures que tant la Generalitat com els governs locals estan implementant per intentar, com a mínim, entrar en un estiu que es preveu dur climatològicament parlant, de la millor manera possible.

No podem posar-hi excuses: el poder que tenim cadascú, sumat per milions, pot canviar el que les administracions i les empreses fan. Quan comprem, quan votem, quan ens movem, prenem decisions que afecten el clima. Pensem-hi i actuem-hi.