Mario Vargas Llosa parla sobre la seva última novel·la i les indirectes a Isabel Preysler

Mario Vargas Llosa ha fet “un Shakira” però posa aquesta excusa

Va ser el 28 de desembre passat quan la revista Hola! revelava que Isabel Preysler i Mario Vargas Llosa havien posat fi a la relació després de vuit anys d’amor; una ruptura que torna a estar al punt de mira després de la publicació íntegra del conte que el premi Nobel va escriure el desembre de 2020, ‘Los vientos’, i en què molts volen veure un relat autobiogràfic de la seva vida al costat de la ‘Reina de Corazones’.

El protagonista, un home d’edat avançada, parla del seu penediment en abandonar la seva dona Carmencita – la seva exdona es diu Carmen Patricia – per una dona “que no valía la pena”. “Ya me olvidé del nombre de aquella mujer; volverá a mi memoria, sin duda, aunque, si no volviera, tampoco me importaría. Nunca la quise. Fue un enamoramiento violento y pasajero, una de esas locuras que revientan una vida. Por hacer lo que hice, mi vida se reventó y ya nunca más fui feliz (…) Fue un enamoramiento de la pichula, no del corazón. De esa pichula que ahora ya no me sirve para nada, salvo para hacer pipí”, relata, un fragment en què molts han vist una clara referència a Isabel Preysler.

No es queda aquí, ja que Vargas LLosa també es recrea en el culte al cos de la seva exnòvia, assegurant que “todo el dinerito que ganan con trabajos eventuales y las pensiones que recibían por el mero hecho de existir, los invertían en comprarse pastillas, lociones, tónicos, todo aquello que impide el deterioro de la piel, los ojos, los dientes. El cuerpo es sagrado, como las perfumerías y las farmacias”.

Fragments en què molts han vist una venjança contra la mare de Tamara Falcó i pels que han comparat l’escriptor amb Shakira i la seva demolidora cançó contra Gerard Piqué i Clara Chía, tot i que ho va escriure dos anys abans de la seva ruptura, quan les coses anaven aparentment bé amb Isabel. Conscient de les especulacions que envolten el seu relat, i tot i que confessa que “no me’n penedeixo de res”, Mario Vargas Llosa assegura que no està d’acord amb el que s’està dient perquè “per a res” és una venjança contra la socialitat .