Estabilitat en les dades Covid
Els factors psicosocials són determinants en l’efectivitat de l’autocura en pacients amb insuficiència cardíaca
Un estudi impulsat per professionals d’Infermeria i Medicina del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL i de l’Atenció Primària Metropolitana Sud conclou que els factors psicosocials són determinants en l’efectivitat de l’autocura en pacients que pateixen insuficiència cardíaca (IC). En el mateix estudi, que s’ha fet amb un total de 1.123 persones, s’assenyala que la manca de suport familiar i social i els símptomes depressius són els principals elements que deterioren la capacitat dels pacients per adoptar hàbits i pràctiques saludables. L’estudi s’ha publicat al ‘International Journal of Nursing Studies’, la revista d’infermeria més rellevant a nivell mundial.
Segons detallen els investigadors, la prevalença de les IC creix de forma sostinguda a les societats occidentals des de fa anys i s’estima que actualment afecten un percentatge d’entre l’1% i el 2% de la població. La millora continuada de les eines terapèutiques i els tractaments ha propiciat un augment de la supervivència mitjana dels pacients d’IC, que se situa per sobre un 60% als 5 anys.
Després de rebre l’’lta mèdica, la capacitat dels pacients per adoptar hàbits i pràctiques saludables en la seva vida quotidiana, que van des de l’alimentació a l’activitat física, esdevé un component essencial per millorar la seva qualitat de vida i reduir els riscos d’agreujament de la malaltia. En l’estudi s’ha analitzat pacients amb aquesta patologia per identificar els factors psicosocials associats a una pitjor autocura, amb una avaluació detallada dels paràmetres demogràfics, clínics i socials de cadascun d’ells.
Això ha permès identificar la manca de recursos de suport social i familiar, com per exemple els serveis d’un cuidador, així com l’aparició de símptomes de depressió com a principals factors de d’abandonament de l’autocura. Entre les implicacions derivades de la recerca, destaca la recomanació de complementar l’avaluació clínica del pacient amb una altra de psicosocial i socieconòmica integral per identificar els obstacles potencials que poden dificultar una autocura òptima.
Les avaluacions precoces d’aquest tipus actuarien com a elements predictius i facilitarien el disseny d’actuacions específiques per a cada cas. Amb tot, el procés d’autocura suposa també l’educació i coneixement voluntari del pacient per al maneig de la insuficiència cardíaca.
En aquest sentit, l’empitjorament progressiu en el seguiment de les mesures d’autocura pot portar associat un altre efecte negatiu com ho és la incapacitat del pacient per reconèixer els primers símptomes de possibles descompensacions.
Una altra de les conclusions de l’estudi determina que els nivells més elevats d’autocura en pacients amb IC es registren entre les dones, fet que s’associa amb el paper cuidador que tradicionalment han exercit envers fills, parelles, gent gran o persones amb dependència.
L’estudi s’emmarca en les accions endegades des del Programa Territorial d’Atenció Integrada al Pacient amb Insuficiència Cardíaca Comunitària de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS. Aquest programa, que compta amb un lideratge compartit entre l’HUB i l’Atenció Primària, està coordinat pel doctor Josep Comín, cap del Servei de Cardiologia de l’hospital, i Coral Fernández, adjunta a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Sud, i es basa en el manteniment de la continuïtat assistencial entre l’hospital i l’atenció primària.