Cop d’efecte en la lluita contra la diabetis

L’impuls amb èxit de cèl·lules beta pancreàtiques en ratolins obre la porta a trobar nous tractaments per a la diabetis

Comparteix la notícia
Un estudi determina aquesta possible conseqüència d'un tipus de quimioteràpia

Científics demanen més mesures a Catalunya

L’impuls amb èxit de cèl·lules beta pancreàtiques en ratolins obre la porta a trobar nous tractaments per a la diabetis

Un equip d’investigació ha impulsat amb èxit la formació de cèl·lules beta pancreàtiques en ratolins. Segons el grup de recerca, aquesta trobada obre la porta a desenvolupar futurs tractaments de la diabetis. Els investigadors han estudiat el gen del factor de transcripció silenciador RE1, també conegut com REST per les sigles en anglès, usant models de ratolí i peix zebra.

L’equip ha descobert que REST s’expressa en les cèl·lules pancreàtiques embrionàries que encara no s’han diferenciat, també conegudes com a cèl·lules progenitores, així com en les cèl·lules adultes que formen el conducte pancreàtic. Els investigadors no han detectat rastres de l’activitat de REST en les cèl·lules beta adultes que produeixen insulina. El grup està format per investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la Universitat de Barcelona.

Els experiments amb models de ratolí han revelat que en eliminar el gen REST abans que es formi el pàncrees es duplica el nombre de cèl·lules productores d’insulina. Els ratolins mantenien les cèl·lules en la seva edat adulta i tenien un pes normal. Experiments en paral·lel amb models de peix zebra van obtenir resultats similars.

La inactivació de REST no impulsava la formació de cèl·lules beta després de la formació del pàncrees. Per la seva banda, la inactivació de REST en ratolins nounats resultava en la formació de cèl·lules endocrines, però aquestes no es mantenien fins a l’edat adulta. La inactivació de REST en organoides pancreàtics humans tampoc impulsava la formació de cèl·lules beta, encara que els investigadors van detectar un increment en l’activitat de gens endocrins.

“Encara que és important per al desenvolupament del pàncrees, hem demostrat que REST no és l’únic guardià de la diferenciació endocrina. No obstant això, si algun dia se’ns ocorregués un futur còctel de medicaments per estimular les cèl·lules productores d’insulina al pàncrees, sospito que els inhibidors de REST serien part de la recepta. Ara estem provant si els inhibidors de REST es poden utilitzar per estimular artificialment la formació de cèl·lules beta en cultiu”, afirma Jorge Ferrer, autor principal de l’estudi i cap del grup de Regulació Genòmica i Diabetis al CRG.

Futurs tractaments

Segons el grup de recerca, les noves teràpies i tractaments que poden augmentar o reemplaçar la quantitat de cèl·lules beta en el pàncrees transformarien el tractament de la diabetis, que afecta més de 400 milions de persones a tot el món. Per exemple, per a les persones amb diabetis tipus 1, l’únic tractament alternatiu a les injeccions diàries d’insulina són els trasplantaments, que tenen efectes secundaris, i requereixen prendre medicaments immunosupressors. Segons els investigadors, ser capaços d’augmentar el nombre existent de cèl·lules directament en el pàncrees evitaria molts d’aquests reptes.

Comparteix la notícia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings

Els nostres socis recolliran dades i faran servir cookies per oferir-li anuncis personalitzats i medir el rendiment Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca